Durant la inoblidable trobada de benvinguda de la JMJ del 2000, a Roma, Joan Pau II preguntava als joves: "Què heu vingut a cercar? A qui heu vingut a cercar?". Eren les paraules apassionades d'un home entrat en anys que estima amb el cor jove i que és capaç de contagiar l'amor al Crist a altres joves. Les JMJ han estat sempre això: noies i nois de tot el món que vénen a veure el Papa cercant el Crist. D'aquesta trobada personal amb el Senyor depenen coses grans, per a la vida de cadascuna, de cadascun; coses grans, també, per a la vida de l'Església sencera i de la societat.
En inaugurar el seu pontificat, Benet XVI va proclamar que l'Església és jove, que l'Església està viva. L'Església està viva —va dir— perquè el Crist viu. La història "gran" de l'Església es juga en les històries "personals" d'amistat amb Jesucrist; "només amb aquesta amistat —ens diu el Papa— s'obren les portes de la vida. Només amb aquesta amistat s'obren realment les grans potencialitats de la condició humana. Només amb aquesta amistat experimentem el que és bell i el que ens allibera". Anem a Colònia amb la il·lusió de tornar a assaborir la perenne joventut de l'Església, que es manté gràcies a l'amistat amb Jesucrist.
Durant la JMJ es percep que alguna cosa germina, que una nova planta neix. En les dones i en els homes d'avui —i més encara en els joves— hi ha una gran set d'esperança, somnis de felicitat, afany de sentit, desigs de trobar quelcom pel que mereixi la pena donar la vida. I, al mateix temps, hi ha dubtes, rebel·lia davant la injustícia, consciència de la pròpia debilitat, de vegades por. Afanys que en el Crist troben la seva resposta; ombres que s'esvaeixen amb la seva llum.
L'Església guarda en el seu si el futur del món, ha assenyalat també Benet XVI en començar el seu pontificat. El futur té directa relació amb els joves. De la generositat dels joves depèn en gran part la projecció de l'Església en l'espai i en el temps. Ells són també portadors del missatge del Crist a la seva generació i a les generacions esdevenidores. Ells han d'espargir la llavor de la caritat, la llavor de la castedat, que és expressió d'amor autèntic. Quan sembla que el món s'allunya més de Déu, podem pensar que el món necessita més a Déu: avui més que mai, el món necessita l'alegria dels joves deixebles del Crist.
El Papa ha atorgat als participants en aquesta trobada la possibilitat de lucrar la indulgència plenària. Ens recorda així que l'amistat personal amb Jesucrist, que és font d'alegria, passa a través dels sagraments. Crist que ens perdona en la Confessió i Crist que se'ns lliura en l'Eucaristia.
El Sacrifici de l'Altar és el centre i el tema d'aquesta JMJ, i de tot aquest any. Les catequesis que precedeixen l'arribada del Sant Pare, la vigília del dissabte i la missa del diumenge giren totes al voltant de la presència real de Jesucrist a l'Eucaristia: "Hem vingut a adorar-te", com els Reis Mags van anar a Betlem.
Prego pels fruits de conversió de cadascun dels qui participarem en aquestes Jornades a Colònia, i la demano en primer lloc per a mi. Hem de convèncer-nos que sempre és possible convertir-se de nou, transformar el cor.
Hem de convèncer-nos de la urgència fascinant de seguir de prop Jesucrist, "segons la vocació que Déu ha indicat a cadascun" (Decr. sobre les Indulgències concedides en ocasió de la XX JMJ, 8.8.2005). La crida de Déu ressona a l'ànima com alguna cosa molt íntima i personal. I la resposta repercuteix també en el propi ambient, en la societat a la qual pertanyem. Dir que sí a Déu equival a donar a la pròpia existència un sentit de servei, a posar-se a la disposició dels altres.
Tal vegada cal superar cert temor natural, que tots experimentem davant les decisions grans i compromeses. "No tingueu por!" En aquestes paraules del Crist, repetides per l’estimadíssim Joan Pau II, trobarem l'audàcia que necessitem. Li va fer ressò, des del primer dia, Benet XVI: "qui deixa entrar el Crist no perd gens, gens, absolutament gens del que fa la vida lliure, bella i gran". Crist dóna tot i no lleva gens. Paga la pena afrontar aquesta magnífica aventura humana.
+ Xavier Echevarria
Prelat de l’Opus Dei
