“En aquests dies d’Advent —ha dit el Papa després de l’àngelus del diumenge—, la litúrgia ens convida a contemplar de manera especial la Mare de Déu i sant Josep, que van viure amb una intensitat única el temps d'espera i de preparació per al naixement de Jesús. Avui vull dirigir la mirada a la figura de sant Josep”.

“L’evangelista Mateu és qui dóna més importància al pare adoptiu de Jesús, subratllant que gràcies a ell el Nen quedava legalment introduït en la descendència de David, complint així les Escriptures, en les quals el Messies era profetitzat com a «fill de David»”.

“San Josep —ha continuat el Sant Pare— és model de l'home «just» (Mateu 1, 19), que en sintonia perfecta amb l’esposa acull el Fill de Déu fet home i en vetlla pel creixement humà. Per això, en els dies que precedeixen el Nadal, és particularment oportú establir una mena de diàleg espiritual amb sant Josep perquè ens ajudi a viure amb plenitud aquest gran misteri de la fe”.

El silenci de sant Josep

“El benvolgut papa Joan Pau II, que era molt devot de sant Josep, ens va deixar una meditació admirable dedicada a ell amb l’exhortació apostòlica «Redemptoris Custos», «Custodi del Redemptor». Entre els molts aspectes que hi subratlla, dedica una importància particular al silenci de sant Josep. El seu silenci està impregnat de la contemplació del misteri de Déu, en actitud de disponibilitat total a la voluntat divina”.

“És a dir, el silenci de sant Josep no manifesta un buit interior, sinó més aviat la plenitud de fe que porta en el cor, i que guia cadascun dels seus pensaments i accions. Un silenci pel qual Josep, juntament amb Maria, custodia la Paraula de Déu, coneguda a través de les sagrades Escriptures, acarant-la contínuament amb els esdeveniments de la vida de Jesús”.

Aquest silenci està “farcit d'oració constant, oració de benedicció al Senyor, d'adoració de la seva santa voluntat i de confiança sense reserves en la seva providència. No és exagerat pensar que Jesús aprengués —a nivell humà— precisament del «pare» Josep aquesta intensa interioritat, que és la condició de la justícia autèntica, la «justícia interior» que un dia ensenyarà als deixebles (Cf. Mateu 5, 20)”.

“¡Deixem-nos contagiar pel silenci de sant Josep! Ens cal en un món amb freqüència massa sorollós, que no afavoreix el recolliment i l'escolta de la veu de Déu. En aquest temps de preparació del Nadal, conreem el recolliment interior per a acollir i custodiar Jesús a la nostra vida”.