Com va conèixer l’Opus Dei?

Era a classe quan un amic em va demanar: tu, ¿ets cristià? Li vaig respondre que sí amb certa fredor, perquè l'única cosa que feia era anar a missa els diumenges. Em va proposar d’assistir a un centre de l’Opus Dei, a la predicació d’un sacerdot. Vaig passar del tema, perquè no estava massa interessat llavors a fer rés més per Déu. Diversos mesos després, però, vaig canviar de parer, i vaig anar al centre, mogut sobretot per la curiositat de saber què era l’Opus Dei.

Vaig descobrir aleshores el sentit de l’estudi, del treball en la vida cristiana i la importància que té, no només per a aprovar el curs, sinó per a trobar Déu.

Vostè ha creat una Associació a Marsella, Joves Plus...

Sí. Després de defensar la meva tesi a l'Escola de Mines de París, vaig decidir dedicar-me a l’ensenyament, on vaig descobrir les nombroses dificultats amb què s’enfronten els joves que provenen de sectors socials menys afavorits. M’ho va fer veure especialment el cas d’un noi malalt, de gran capacitat intel•lectual, a qui el pare considerava un inútil i que se sentia menyspreat si no treia sempre la millor qualificació. Parlarem entre els professors, sense trobar-ne solució, perquè no havíem mantingut cap relació amb la família. I vaig pensar que calia engegar aquesta iniciativa.

Joves Plus és una associació on hi participen uns cent nois i uns seixanta tutors, que els donen una classe de suport escolar cada setmana. És una freqüència que permet evitar una excessiva dependència i que estimula la pròpia autonomia. Tenim una seu a un barri de Marsella on hi han molts problemes, com l’atur, el fracàs escolar, etc… Volem ajudar cada noi i estimular-ne l’autoconfiança, convencent-li que pot triomfar acadèmicament. Perquè en molts casos allò que hi ha és una simple inadaptació al sistema escolar, i el fet que una persona major es preocupi pels seus problemes els anima molt i ja suposa un pas per a resoldre-ho.

Com hi influeix l’Opus Dei, en tot això?

L’esperit de l’Opus Dei m’estimula personalment i m’ajuda a sensibilitzar-me davant els problemes dels altres. Conec moltes iniciatives d’aquest tipus, promogudes per persones de l’Opus Dei en tot el món, que són més o menys similars a la meva. I he observat en elles que allò que els nois valoren sobretot és l'interès personal per ells per part de les persones formades amb l’esperit de l’Opus Dei, per damunt fins i tot de la qualitat tècnica amb què els presten ajuda. Aquesta dedicació, aquesta preocupació per els problemes dels altres, que és fruit de l’esperit cristià de l’Opus Dei, és una de les grans solucions per a aquest problema.

Ara em proposo ajudar aquests nois a desenvolupar la capacitat d’aprenentatge, de manera que guanyin en independència de judici; que sàpiguen desenvolupar en l’àmbit cultural un pensament propi, el seu propi criteri, sense mimetismes alienants. És un camí que duu a la felicitat i al coneixement de Déu. Però el primer pas és combatre el fracàs educatiu, sense cap tipus de discriminació per motius religiosos.

Al barri on treballem sol haver-hi una proporció més alta de musulmans que de cristians, i la nostra actuació és profundament respectuosa amb la seva fe. És fruit d’una concepció antropològica d’inspiració cristiana que valora cadascun d’aquests nois com allò que són: persones, no simples alumnes o futurs consumidors.

Estem subvencionats pel Consell General de la Ciutat de Marsella, encara que seguim necessitant l’ajuda de molts particulars per a ajudar nois com un que ara recordo. Els pares havien mort i estava sota la cura d’una tia seva malalta. Els professors no sabíem què fer per a motivar-lo intel•lectualment. Ara, després de dos mesos d’atenció per part dels tutors de Joves Plus ha superat aquesta situació, en veure que hi havia persones que s’ocupaven d'ell. Per a la direcció de l’escola ha estat com un miracle. És un cas una miqueta extrem, però serveix per a comprendre el sentit de la nostra feina.