Acompanyar l’ancianitat a Kretinga

Setanta estudiants catalanes han participat en un camp de treball a Kretinga (Lituània). Adjuntem un ampli resum de la crònica apareguda al Diari de Terrassa el 19 d'agost de 2005.

L'ancià Saulus viu a una residència atrotinada de Kretinga, a Lituània. Aquest antic deportat a Sibèria, protagonista jove de calamitats com milers dels seus compatriotes, va rebre l'oferta de traslladar-se a una altra residència més ben equipada. Mogué el cap d'esquerra a dreta. Preferia, de tota manera, continuar en el mateix centre de Kretinga per una raó essencial: passar deu o quinze dies amb les noies espanyoles que any rere any visiten aquesta i altres institucions de Lituània en un viatge de cooperació internacional. L'expedició l'organitza l'associació terrassenca Club Sínia i aquest any ha comptat amb la participació de setanta joves.

Set components de l'expedició procedeixen directament de l'entitat terrassenca: Alba, Maria, Sònia, Rocío i Miriam; a més, dues monitores: Begoña i María. La resta de joves participants en el camp de treball són de Sant Cugat del Vallès, Igualada, Barcelona, Girona i Sabadell. La d'aquest estiu ha estat la dotzena edició d'aquests viatges organitzats pel club Sínia. Primer, les noies fan aplegament d'estris, des de menjar a material escolar, passant per productes de neteja, que transporten a Lituània. Després arriba el desmanegat viatge en autocar, les hores de cansament, l'expectació de les debutants, l'esperança de les experimentades que observen lents canvis en la situació socioeconòmica de Lituània.

Camp de treball

Alba, Maria, Sònia, Rocío, Miriam, Begoña, María i la resta de expedicionàries van participar en el camp de treball de Kretinga entre el 10 i el 27 de juliol. Van atendre unes cent persones grans en una residència-hospital realitzant tasques d'higiene i companyia; van portar a terme activitats per a fills de cuiners i infermeres que treballen en aquest centre, així com per a fills de persones drogoaddictes; van entretenir amb activitats lúdiques vint nens orfes; van impartir classes de castellà a 45 crúis, i van realitzar un intercanvi cultural amb joves lituanes. "La situació aquí no és comparable amb la nostra. Ha avançat en els últims anys, però no ens agradaria viure allí", assenyala Alba. A aquesta estudiant universitària la va colpir veure com tracten en alguns asils els ancians: "Són considerades persones que ja no serveixen i no es té molta cura amb ells". Begoña subratlla que en la cultura lituana encara perviuen seqüeles del materialisme comunista "En els primers anys de les nostres visites ens tenien por. A aquelles persones els costa estimar”.

El Club Sínia, amb seu en el número 30-32 del carrer de Sant Jaume, és una associació cultural per a noies que organitza activitats extraescolars, des de les relacionades amb pràctiques solidàries (treballs en el Raval de Barcelona o companyia a ancians) fins a les merament culturals, com conferències, sessions de cine-fòrum o debats. Per a les alumnes de primària munten activitats lúdiques i esportives i d'estudi. Begoña, monitora i una de les responsables, no oculta que "l'esperit de l’Opus Dei" anima les activitats, i deixa clar que Sínia "està oberta a tot el món".

    Diari de Terrassa (Javier Llamas)19 d’agost de 2005