La Fundació Brafa és una escola esportiva, que es troba en un dels districtes més desafavorits de Barcelona, Nou Barris. El 60% dels joves que hi acudeixen estan becats. Mitjançant l'esport es vol ajudar els joves a créixer com a persones. L'Ignasi Taló n'és el director i el passat mes de setembre va participar de la cimera internacional #Sport4all per a la presentació de la Declaració sobre l'esport organitzada pel Dicasteri pels Laics, la Família i la Vida amb la col·laboració de la Fundació Joan Pau II per a l'Esport. A la cimera hi van assistir dirigents i delegats de diverses institucions i organitzacions esportives i intergovernamentals, entrenadors, atletes professionals i aficionats, representants de diferents confessions cristianes i d'altres religions, i altres participants relacionats amb el món de l'esport, com ara refugiats, ex-presos i persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals.

L'Ignasi recorda que “recentment, el Comitè Olímpic Internacional, ha completat el lema Olímpic, instaurat pel Baró Pierre de Coubertin:Citius, Altius, Fortius, amb una paraula: Communiter, que vol dir: tots junts, amb solidaritat, ajudant-nos i cuidant-nos. Ho ha fet perquè en un món dividit i enfrontat, l'esport té una gran capacitat d'unir la gent i ajudar a superar les diferències”. Un lema amb el qual l'escola esportiva Brafa se sent identificada.

El congrés va acabar amb una audiència amb el Sant Pare on els participants el van poder saludar personalment. “Un gran regal que va posar la cirereta a uns dies intensos i bonics”, com diu l'Ignasi Taló.

En les paraules que va adreçar el Papa Francesc als participants els va dir: “La dimensió del joc és fonamental, sobretot per als més petits: dona alegria, genera sociabilitat i crea amistats, i alhora és formatiu. A través de l'esport es poden establir relacions sòlides i duradores. L'esport és un generador de comunitat”.

Aquesta idea la va fer valdre en Samuel que participava en el congrés. “Ens va explicar que va arribar amb pastera a Itàlia, no coneixia ningú, desconeixia l'idioma, estava sol. Una de les primeres coses que va fer és jugar a futbol amb un equip. I això va ser el catalitzador de la seva integració. Ara viu a Milà i té una bona feina.”

Una altra de les intervencions més destacades, segons l'Ignasi, va ser la de Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional. Va començar la conferència explicant la raó per la qual han afegit la paraula Communiter al lema olímpic. També va destacar dos perills a què s'enfronta l'esport: un és la politització, que porta a fer-lo servir com a eina d'enfrontament entre països i comunitats. L'altra amenaça és el d'equiparar-lo a una religió, “perquè l'esport mai podrà donar resposta a les preguntes definitives, cosa que sí que fa la religió”, concloïa Bach.

Va ser emotiu també el testimoni de l'Stefanie Reid campiona paralímpica, que va perdre una cama en un accident. “Ens va explicar —diu l'Ignasi— com la fe i la il·lusió per tornar a fer esport li van donar el coratge per superar la depressió que va tenir després de l'accident, acceptar la nova situació i marcar-se nous objectius.”

En sentir parlar d'aquests temes “em venia el record d'una anècdota que va passar a Brafa fa uns mesos. Des de fa un temps, tenim uns quants nois amb diversitat funcional, que fan de segon entrenador. Ho fan com a voluntaris i l'experiència és que aporten molt als nens dels equips que entrenen, ja que són un inspirador exemple d'alegria, senzillesa, amistat, generositat i moltes altres virtuts. L'any passat, un d'aquests nois va anar a veure a un dels responsables de Brafa per dir-li que ell estava molt content amb allò que feia i que volia ajudar Brafa. La persona que l'escoltava li va dir que ja estava ajudant, i molt!: 'No, però jo vull ajudar més i vull pagar', va respondre. No hi va haver manera de dissuadir-lo i ara està ajudant aportant 30 € al mes perquè puguem donar més beques a famílies necessitades. I és que a vegades, aquestes persones que pateixen una 'discapacitat', la realitat és que tenen capacitats diferents i moltes d'elles millors i més desenvolupades que la majoria.”

Després d'uns dies a Roma, l'Ignasi torna a Barcelona amb noves idees i il·lusions per seguir treballant per fer de l’esport un espai d’educació, diversió, aprenentatge i millora personal donat que “a l'esport hi cabem tots, gaudim tots i ens fem millors uns als altres.” Fa uns dies des de Brafa s’ha difós un vídeo que ha estat viral. L’objectiu: que la competició sigui un mitjà de millora i diversió.