Opus Dei

El llibre «La llibertat d'estimar» és "una aproximació personal" sobre la figura de Guadalupe Ortiz de Landázuri (1916-1975), tal com diu la seva autora, Cristina Abad. N'oferim els dos primers capítols.

Es presenta a Girona i a Barcelona el llibre sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri: "La llibertat d'estimar" que recentment ha estat editat en català en format eBook.

Pregar per l'Església, acudir a sant Miquel Arcàngel, a sant Josep, patró de l’Església universal, en especial el proper dia 19, i sempre a Santa Maria, Mater Ecclesiae. Aquesta és la invitació que fa el prelat en el seu missatge del mes de març.

La Guadalupe va ser una de les primeres dones de l'Opus Dei. Tot estava per fer. No hi havia experiències en què recolzar-se. A més, en aquells anys, el paper de la dona en la societat era molt limitat. En aquest escenari comença a dirigir Zurbarán: la primera residència femenina universitària de l'Opus Dei al món. Com calia fer-ho? La Guadalupe no ho sabia, però s'hi va posar amb empenta.

Entre les previsions informatives per aquest mes de març trobem la presentació a Barcelona i Girona del llibre "La libertad de amar" sobre Guadalupe Ortiz de Landázuri.

Cada any el Sant Pare envia un missatge a tots els cristians amb motiu del temps litúrgic de la Quaresma en el qual ens convida a abandonar l’egoisme, la mirada fixa en nosaltres mateixos, i adreçar-nos a la Pasqua de Jesús.

El Sant Pare Francesc demana en la seva intenció mensual d'oració que preguem pels cristians perseguits, allà on la llibertat religiosa i drets humans no estan garantits.

Valenta, decidida, alegre, serena... Així defineixen a Guadalupe Ortiz de Landázuri als qui la van conèixer. Són trets que va aprendre dels seus pares i germans i que va cultivar des de la infantesa fins al dia de la seva mort.

Entrevista a Núria Xipell publicada al Full Dominical, que va intervenir a les 54 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, centrades amb el tema “L’alegria en la santedat”.

A la Residència Ister de Bratislava vam decidir dedicar temps per acompanyar a persones grans que vivien soles. Aquesta idea, que al principi es va veure com un bonic sacrifici que fèiem pels altres, es va convertir en una experiència veritablement enriquidora.