“Forts i pacients: serens”
Si ― pel fet de tenir la mirada fita en Déu ― saps mantenir-te serè davant les preocupacions, si aprens a oblidar les petiteses, les rancúnies i les enveges, t'estalviaràs la pèrdua de moltes energies, que et fan falta per treballar amb eficàcia, en servei dels homes. (Solc, 856)
“És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor ”
«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor . No són paraules, Pare ―em dius―, sinó una realitat». Aleshores..., el món sencer, tots els valors humans que t'atrauen amb una força enorme ―amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes...―, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist. (Solc, 293)
“Renova l'alegria de lluitar”
En alguns moments t'amoïna un principi de desànim, que mata tota la teva il·lusió, i que tot just aconsegueixes vèncer a força d'actes d'esperança. ―No hi fa res: és l'hora bona per demanar més gràcia a Déu, i endavant! Renova l'alegria de lluitar, encara que perdis una escaramussa. (Solc, 77)
“Estigueu alegres, sempre alegres”
Ningú no és feliç, a la terra, fins que es decideix a no ser-ne. Així avança el camí: dolor, en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament. (Solc, 52)
“¿Estàs trist, fill meu?”
No et desanimis mai si ets apòstol. ―No hi ha contradicció que no puguis superar. ―Per què estàs trist? (Camí, 660)