“La més gran revolució de tots els temps”
Si els cristians visquéssim de debò d'acord amb la nostra fe, es produiria la més gran revolució de tots els temps... ¡L'eficàcia de la corredempció depèn també de cada un de nosaltres! ―Medita-ho. (Solc, 945)
“Senyor, tantes ànimes lluny de Tu!”
Veig la teva Creu, Jesús meu, i frueixo la teva gràcia, perquè el premi del teu Calvari ha estat per a nosaltres l'Esperit Sant... i te'm dones, cada dia, amorós —boig!— en l'Hóstia Santíssima... I m'has fet, fill de Déu!, i m'has donat la teva Mare. No en tinc prou amb l'acció de gràcies: se me'n va el pensament: Senyor, Senyor, ¡tantes ànimes lluny de Tu! Fomenta en la teva vida les ànsies d'apostolat, per tal que el coneguin..., i l'estimin..., i ¡se sentin estimats! (Forja, 27)
“Si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid”
Tal com vol el Mestre, tu has de ser —ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes— sal i llum. —Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció. Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd. (Forja, 22)
“Estàs obligat a donar exemple”
Et cal vida interior i formació doctrinal. Exigeix-te! -Tu -cavaller cristià, dona cristiana- has de ser sal de la terra i llum del món, perquè estàs obligat a donar exemple amb sant desvergonyiment.
"Has d’anar a buscar a les ànimes"
Crist espera molt de la teva labor. Però has d'anar a buscar les ànimes, com el Bon Pastor surt a trobar l'ovella que fa cent: sense esperar que et cridin. En acabat, serveix-te dels teus amics per fer bé a uns altres: ningú no pot estar-se tranquil ―digues-ho a cada un― amb una vida espiritual que, després d'omplir-lo, no desbordi cap a fora amb zel apostòlic. (Solc, 223)
“Com vols que t’escoltin?”
Corres el gran perill de conformar-te amb viure ―o de pensar que has de viure― com un «nen bo», que s'allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix més que la felicitat. Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l'ordre, va sortir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps. (Solc, 952)
“Les messes són moltes, i pocs els operaris”
Les messes són moltes, i pocs els operaris. ―Rogate ergo! ―Pregueu, doncs, al Senyor de les messes que enviï operaris al seu camp. L'oració és el mitja més eficaç de proselitisme. (Camí, 800)
“Jesús, en el teu nom, buscaré ànimes”
Duc in altum. ―Mar endins! ―-Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam― i llança les teves xarxes per a pescar. Que no veus que pots dir, igual que Pere: In nomine tuo, laxabo rete ―Jesús, en el teu nom, buscaré ànimes? (Camí, 792)
“Preocupació d’apostolat”
Si no mostres -amb la teva oració, el teu sacrifici, la teva acció- una constant preocupació d'apostolat, és senyal evident que et manca felicitat i que ha d'augmentar la teva fidelitat. -Qui té la felicitat, el bé, procura donar-lo als altres. (Forja, 914)
“No estaràs empetitit, perquè el teu amor és curt?”
La gràcia de Déu no et manca pas. Per tant, si correspons, has d'estar segur. El triomf depèn de tu: la teva fortalesa i la teva empenta ―unides a aquella gràcia― són una raó més que suficient per donar-te l'optimisme de qui té segura la victòria. (Solc, 80)