Meditacions: Tercer diumenge de Pasqua (Cicle B)

Reflexió per meditar el tercer diumenge de Pasqua (Cicle B). Els temes proposats són: Crist Ressuscitat es presenta davant dels seus deixebles; els primers cristians anuncien la misericòrdia de Déu; nosaltres som testimonis de Jesús.

ARRIBEM a la tercera setmana de Pasqua. L’evangeli ens introdueix avui al cenacle, ja de nit, el mateix dia de la resurrecció de Jesús. Els deixebles d’Emmaús «contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa» (Lc 24, 35). Ja no hi ha lloc per als dubtes: són molts els testimonis que, al llarg d’aquell dia, han confirmat la resurrecció del Mestre. No hi havia cap altre tema de conversa. Parlaven d’aquestes coses, s’ajudaven mútuament a recordar les promeses de Jesús, «es presentà enmig d'ells i els digué: “La pau sigui amb vosaltres”» (Lc 24, 36). Els saludà amb la pau, tal com temps enrere els havia recomanat que fessin quan entressin en una casa (cf. Lc 10, 5).

Tot i que els presents al cenacle ja estaven convençuts de la resurrecció del Senyor, reaccionaren amb sorpresa i temor davant l’aparició, pensant «que veien un esperit» (Lc 24, 37). Els passà com aquella nit al mar, quan se’ls havia aparegut damunt les aigües, enmig de la tempesta (cf. Mc 6, 50). En aquesta ocasió, Jesús els insisteix en la realitat de la seva presència física. I els mostra les ferides com si fossin les seves credencials, el seu document d’identitat. «Jesús els digué: Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc. I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus» (Lc 24, 38-40).

Davant la confusió dels apòstols, que l’evangelista explica per l’alegria que els envaïa, Jesús els dona un altre argument: «els digué: “No teniu aquí res per menjar?”» (Lc 24, 41). Una vegada més comparteix la taula amb ells, com tres dies abans, quan instituí l’Eucaristia. D’aquesta manera demostra que «no ve del món dels morts —aquell món que ell ja ha deixat definitivament enrere—, sinó al contrari, que ve precisament del món de la vida pura»[1]. Podem acollir la invitació que ens fa sant Josepmaria en contemplar la resurrecció de Crist: «I, abans d’acabar la dena, tu has besat les nafres dels seus peus…, i jo, més atrevit —soc més infant— he posat els meus llavis sobre el seu costat obert»[2].


«LLAVORS els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures» (Lc 24, 45). Com havia fet amb els deixebles d’Emmaús, el Senyor els dona la gràcia per discernir les profecies de l’Antic Testament que es referien a ell. Després de tres anys d’ensenyaments, Jesús continua formant-los: ara els dona un auxili especial per interpretar les Escriptures. Amb aquesta llum, els deixebles entenen el sentit de tot el que havien viscut al costat del Mestre. «I els digué: “Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats”» (Lc 24, 46-47). Impulsats per aquestes paraules, els primers cristians anuncien la proximitat de la misericòrdia de Déu, però ara no es tracta d’una simple promesa; a partir d’aleshores els deixebles serien ministres de la reconciliació, ja que Jesús mateix els havia dit: «A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats» (Jn 20, 23).

Escoltem en la primera lectura de la Missa el testimoni de sant Pere: «Penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes» (Ac 3, 19). I en la segona recordem l’advertiment de sant Joan: «Us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món» (1 Jn 2, 1-5). Cada any, l’Església renova aquesta invitació en el temps pasqual. «La confessió és el pas de la misèria a la misericòrdia, és l’escriptura de Déu en el cor. Allí llegim que som preciosos als ulls de Déu, que ell és Pare i ens estima més que nosaltres mateixos (...). Quantes vegades ens sentim sols i perdem el fil de la vida. Quantes vegades ja no sabem com tornar a començar, aclaparats pel cansament d’acceptar-nos. Necessitem començar de nou, però no sabem des d’on (...). Només sentint-nos perdonats podem sortir-ne renovats, després d’haver experimentat l’alegria de ser estimats plenament pel Pare. Només a través del perdó de Déu passen coses realment noves en nosaltres»[3].

LA LITÚRGIA actualitza el misteri pasqual i, per tant, la missió apostòlica. Com fa vint segles, Jesús ressuscitat ens diu ara a nosaltres: «Vosaltres en sou testimonis» (Lc 24, 48). Aquesta crida a l’apostolat forma part de la nostra identitat cristiana. «La nova evangelització ha d’implicar un nou protagonisme de cadascun dels batejats. Aquesta convicció es converteix en una crida adreçada a cada cristià, perquè ningú no ajorni el seu compromís amb l’evangelització, ja que, si algú ha fet de debò una experiència de l’amor de Déu que el salva, no necessita gaire temps de preparació per sortir a anunciar-lo»[4].

«Vosaltres en sou testimonis» (Lc 24, 48). Però, com podem ser bons testimonis? «Només podem ser testimonis si coneixem Crist de primera mà, i no solament a través d’altres, des de la nostra pròpia vida, des de la nostra trobada personal amb ell. Trobant-lo realment en la nostra vida de fe, ens convertim en testimonis i podem contribuir a la novetat del món, a la vida eterna»[5].Viure amb sentit de missió pressuposa tenir el cor enamorat, ser amics de Jesús ressuscitat, tractar-lo en el pa i en la paraula. «Jesucrist viu —deia sant Josepmaria— amb carn com la meva, però gloriosa; amb un cor de carn com el meu (...). “Jo sé que el meu Redemptor viu” (Jb 19, 25). El meu Redemptor, el meu Amic, el meu Pare, el meu Rei, el meu Déu, el meu Amor, viu! Es preocupa de mi»[6].

Conscients d’una missió tan important, volem fer el mateix que aquells primers cristians: acudim a Maria, Reina dels Apòstols, perquè ens ajudi a convertir-nos en anunciadors de Jesucrist.


[1] Benet XVI. Jesús de Nazaret, volum II, Encuentro, Madrid, 2011, p. 312.

[2] Sant Josepmaria, Sant Rosari, primer misteri de glòria.

[3] Francesc, Homilia, 29-III-2019.

[4] Francesc, Evangelii Gaudium, n. 120.

[5] Benet XVI, Audiència, 20-I-2010.

[6] Sant Josepmaria, Instrucció 9-I-1935, n. 248.