L’ARCÀNGEL sant Miquel és presentat a l’Antic Testament com aquell que, de part de Déu, defensa el poble escollit dels perills. I en el llibre de l’Apocalipsi es narra la guerra que va mantenir amb les forces del mal: «Esclatà una batalla en el cel: Miquel i els seus àngels atacaren el Drac. El Drac es defensava amb els seus àngels, però no pogueren resistir i perderen el lloc que tenien en el cel» (Ap 12, 7-8). Entre les primeres conseqüències de la victòria de Crist hi ha la derrota del diable. I correspon a aquest arcàngel executar-la. «Miquel significa: “Qui com Déu?” (…). Per això —escriu sant Gregori el Gran—, quan es tracta d’alguna missió que requereix un poder especial, és enviat Miquel, donant a entendre amb la seva actuació i amb el seu nom que ningú no pot fer allò que només Déu pot fer»[1]. Confiar una missió a sant Miquel és tant com dir que allò només ho pot fer el Senyor: «Sant Miquel venç perquè és Déu qui actua en ell»[2].
Deia sant Josepmaria a ungrup de fills seus: «Ningú de vosaltres no està sol, ningú no és un vers solt: som versos del mateix poema, èpic, diví»[3].Tots els cristians formem part del cos de Crist, que és l’Església. Avui podem demanar a aquest arcàngel, príncep de la milícia celestial, que tingui cura de tots els homes i dones, que ens defensi en la lluita i ens empari de les insídies del dimoni[4]. I ho fem amb la seguretat de la victòria, «perquè l'acusador dels nostres germans, que els acusava nit i dia davant el nostre Déu, ha estat expulsat» (Ap 12, 10). Intensificar la nostra relació amb sant Miquel acreixerà la nostra fe en el poder de Déu, ens farà més humils, fins a identificar-nos cada vegada més amb el seu propi nom: «Proclamaré amb totes les forces: “Senyor, qui és com tu?”» (Sl 35, 10).
EL CATECISME de l’Església assenyala que «amb tot el seu ésser els àngels són servidors i missatgers de Déu»[5]. El seu ésser s’esgota en servir: existeixen per cooperar joiosament amb els plans del Senyor i transmetre als homes els seus designis. I, entre tots els missatgers, no n’hi ha cap com Gabriel. El seu nom significa «força de Déu»; va ser enviat com a ambaixador del Senyor en repetides ocasions per comunicar el seu pla de salvació i per donar ànim a aquells a qui convida a dur-lo a terme. «Jo soc Gabriel —diu, per exemple, l’àngel a Zacaries— i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves» (Lc 1, 19). També el profeta Daniel va escriure sobre l’arcàngel: «se'm va acostar volant. Era l'hora de l'ofrena del capvespre. Ell em va parlar perquè comprengués. Em digué: —“Daniel, acabo de sortir per fer-t'ho entendre”» (Dn 9, 21-22).
Explica sant Lluc que, quan la Mare de Déu es va torbar en sentir la salutació de l’arcàngel, ell va respondre: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia» (Lc 1, 30). Gabriel obté de Déu el consol necessari per afrontar les situacions de manera serena i esperançada; també quan allò que comunica sembla superar les nostres pròpies capacitats, com en el moment de l’Anunciació. Ell ens recorda que «per a Déu no hi ha res impossible» (Lc 1, 37), i sempre pot ser un suport important en les nostres lluites. «Sembla com si el món et caigués al damunt —escriu sant Josepmaria—. Al teu voltant no s'albira cap sortida. És impossible, aquesta vegada, de superar les dificultats. Però: ¿m'has tornat a oblidar que Déu és el teu Pare?: omnipotent, infinitament savi, misericordiós. Ell no et pot pas enviar res de dolent. Allò que et preocupa, ben cert que et convé, encara que els teus ulls de carn ara siguin cecs»[6]. L’arcàngel Gabriel anuncia la voluntat de Déu i ens ajuda a comprendre que d’allí només en pot venir l’alegria i la pau.
TOBIT i la seva dona patien davant la perspectiva d’enviar el jove Tobies sol, en un viatge tan ple d’incerteses, fins a una ciutat llunyana. Ells només podien acompanyar-lo des de la distància, i no els semblava suficient. Aleshores va aparèixer un jove alegre (cf. Tb 5, 10), disposat a acompanyar-lo: «Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins» (Tb 5, 6). Es tractava de l’arcàngel sant Rafael. Ell va acompanyar Tobies en la seva joventut, ensenyant-li a aprendre dels desafiaments que se li presentaven (cf. Tb 6, 1-9); li va donar ànim per superar les pors que li impedien llançar-se a l’aventura del matrimoni amb Sara (cf. Tb 6, 16.18); li va ensenyar a estimar la que seria la seva dona (cf. Tb 6, 19); i el va ajudar a ser l’alegria dels seus pares (cf. Tb 11, 9-15).
Per aquesta tasca complerta amb Tobies, sant Josepmaria va confiar el treball apostòlic amb gent jove a l’arcàngel sant Rafael. Veia aquesta part de l’apostolat de l’Opus Dei com la nineta dels seus ulls, perquè la formació cristiana de la joventut és una prioritat en l’Església i en l’Obra, ja que les generacions següents també anhelen el mateix que ens ha portat la pau a nosaltres. És una missió a la qual som cridats tots els cristians, de manera que siguem sembradors de l’alegria de l’Evangeli. Som convidats a ajudar molts joves perquè «siguin —ara i després al llarg de la seva vida— ferment cristià en les famílies, en les professions, en tot el camp immens de la vida humana al mig del món»[7].
«En el camí i en les proves de la vida no estem sols, estem acompanyats i sostinguts pels àngels de Déu, que ofereixen, per dir-ho així, les seves ales per ajudar-nos a superar tants perills, per poder volar alt respecte de les realitats que poden fer pesada la nostra vida o arrossegar-nos cap avall»[8].Els tres arcàngels ens acompanyaran tota la vida fins al final del camí. I allí, al cel, podrem contemplar la Verge Maria, Reina dels àngels.
[1] S. Gregori el Gran, Homilies sobre els evangelis, 2, 34, 9.
[2] Francesc, Audiència general, 5-VII-2013.
[3] Sant Josepmaria, Meditació, 12-III-1961.
[4] Cf. Oració a Sant Miquel Arcàngel.
[5] Catecisme de l’Església Catòlica, n. 329.
[6] Sant Josepmaria, Via Crucis, IX Estació, n. 4.
[7] Mons. Fernando Ocáriz, Carta pastoral 8-VI-2018.
[8] Francesc, Audiència general, 5-VII-2013.