La vida corrent i ordinària, la que vivim entre els altres conciutadans, els nostres semblants, no és quelcom d'aplanat i sense cap relleu. És, justament en aquestes circumstàncies, on el Senyor vol que la immensa majoria dels seus fills se santifiqui.

Cal tornar a dir una vegada i una altra que Jesús no s'adreçà a cap grup de privilegiats, sinó que vingué a revelar-nos l'amor universal de Déu. Tots els homes són estimats de Déu, de tots n'espera amor. De tots, siguin quines siguin llurs condicions personals, llur posició social, llur professió o ofici. La vida corrent i ordinària no és cosa de poca vàlua; tots els camins de la terra poden ésser ocasió d'un encontre amb Crist, que ens crida a identificar-nos amb Ell, per acomplir −al lloc on estem− la seva missió divina.

Déu ens crida a través de les incidències de la vida de cada dia, en el sofriment i en l'alegria de les persones amb les quals convivim, en els afanys humans dels nostres companys, en les petiteses de la vida de família. Déu també ens crida a través dels grans problemes, conflictes i tasques que defineixen cada època històrica, atraient esforços i il·lusions d'una gran part de la humanitat (És Crist que passa, 110)