No ens ha creat el Senyor perquè construïm ací una ciutat definitiva, perquè aquest món és el camí de l’altre, que és estada sense pesars. Però ni així, els fills de Déu no ens hem de desentendre de les activitats terrenals, en què Déu ens col·loca per santificar-les, per impregnar-les de la nostra fe beneïda, l’única que porta la pau veritable, l’alegria autèntica a les ànimes i als diversos ambients. Aquesta ha estat la meva predicació constant des de 1928: és urgent de cristianitzar la societat; de portar a tots els estrats d’aquesta humanitat nostra el sentit sobrenatural, de manera que els uns i els altres ens comprometem a elevar a l’ordre de la gràcia els afers diaris, la professió o l’ofici. Així, totes les ocupacions humanes s’il·luminen amb una esperança nova, que transcendeix el temps i la caducitat de les coses mundanes. (Amics de Déu, 210)
“Urgeix cristianitzar la societat”
Tal com vol el Mestre, tu has de ser ―ben ficat en aquest món, on ens toca viure, i en totes les activitats dels homes― sal i llum. ―Llum, que il·lumina les intel·ligències i els cors; sal, que dóna el gust i preserva de la corrupció. Per això, si et manca afany apostòlic, esdevindràs insípid i inútil, defraudaràs els altres i la teva vida serà un absurd. (Forja, 22)
Printed | document generat automàticament des de https://opusdei.org/ca-ad/dailytext/urgeix-cristianitzar-la-societat/ (09/11/2024)