Llavors Jesús se n’anà de la Galilea, al Jordà perquè Joan el bategés […]. I una veu des dels cels digué: ―Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut (Mt 3, 13.17).
En el Baptisme, el Nostre Pare Déu ha pres possessió de les nostres vides, ens ha incorporat a la de Crist i ens ha enviat l’Esperit Sant.
La força i el poder de Déu il·luminen la faç de la terra.
Abrandarem el món amb les flames del foc que has vingut a portar a la terra!… I la llum de la teva veritat, Jesús nostre, il·luminarà les intel·ligències, en un dia sense fi.
Jo et sento clamar, Rei meu, amb veu viva, que encara vibra: ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur? ―I contesto ―tot jo― amb els meus sentits i les meves potències: ecce ego: quia vocasti me!
El Senyor ha posat en la teva ànima un segell indeleble, per mitjà del Baptisme: ets fill de Déu. Nen: ¿no t’encens en desigs de fer que tothom l’estimi? (Sant Rosari, 1r misteri de la llum)