Opus Dei

La gràcia és la font de l’obra de la santificació; sana i eleva la natura i ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu.

Jugar és necessari per gaudir de la vida. S'aprèn a més a guanyar i perdre, a fer servir la imaginació, a ser-hi amb els altres... i fins i tot a tractar Déu.

Els sentiments es formen d'una manera especial durant la infantesa. A aprendre a estimar se n'aprèn des de menuts, i els principals mestres en són els pares, com s'assenyala en aquest article.

Donar exemple, dedicar temps, pregar... la transmissió de la fe als fills és una tasca que exigeix esforç. Segona part de l'article sobre la fe i la família.

En la pròpia família es forja el caràcter, la personalitat, els costums... i també s'aprèn a tractar Déu. Una tasca que cada dia resulta més necessària, com s'assenyala en aquest article.

Sense Crist, no fem res. És l'ensenyament que el Mestre va donar als deixebles en l'escena de la pesca miraculosa i que es repeteix en les nostres vides.

"Estimar bé els fills és posar-los en situació d'assolir el domini sobre ells mateixos: fer-ne persones lliures". Nou text de la col·lecció "Textos sobre la família".

Una part no petita d'una vida aconseguida consisteix precisament en això, en desenvolupar les capacitats rebudes. En aquest article es medita sobre la paràbola dels talents.

Mirar els altres, mirar Crist, ser mirats... En aquest article s’explica que contemplar –contemplar, sobretot Déu— significa saber mirar, tenir ulls nets que facin més bella la vida.

Déu, que ens convida a treballar per col·laborar amb Ell en la Creació, vol també que descansem. El repòs merescut és voluntat de Déu per a cada un de nosaltres.