Opus Dei

Pau és el nom grec de Saule, home de raça hebrea i de religió jueva, oriünd de Tars de Cilícia, ciutat situada en el sud-est de l’actual Turquia, que va viure durant el segle I després de Crist. Pau va ser, per tant, contemporani de Jesús de Natzaret, tot i que presumiblement no van arribar a trobar-se en vida. Celebrem la seva festa el 25 de gener.

Ser fidels val la pena, també perquè val totes les alegries del camí. A la llum de la carta pastoral del prelat de l'Opus Dei sobre la fidelitat, del 19 de març de 2022, aquestes pàgines aborden alguns àmbits d'aquesta disposició del cor.

Nadal és un temps en què tots aquests successos sorprenents de Betlem ens impulsen a replantejar les nostres motivacions últimes. Jesús, Maria i Josep ens conviden a adorar sense descans Jesús Nen, indefens i necessitat de les nostres cures.

Les necessitats socials, els drets i deures ciutadans, les relacions entre països, el diàleg o l’acció política ens interpel·len com a cristians, fills d’un mateix Pare, a “ser activament, lliurement i responsablement presents en la vida pública” (sant Josepmaria).

Les famílies cristianes són llocs on tothom viu i es desviu per als altres. Algunes derives que poden adormir aquesta lògica i línies d’acció per despertar-la.

La catequesi és una obra de misericòrdia espiritual –ensenyar a qui no ho sap–, que té una gran importància en la missió de l'Església.

Les visites als pobres són un mitjà de formació de l'obra de sant Rafael, que és l'apostolat que fan els fidels de l'Opus Dei amb la joventut.

En aquest article es reflexiona sobre la pau a partir d’aquests temes: benaurats els pacífics, ajudar amb el realisme de l’oració i forjar la pau des de la família.

Llars obertes, lluminoses i alegres: així les vol Déu. Primera entrega d’unes reflexions sobre la vida de família als centres de l’Obra.

La vocació a l’Opus Dei com a numerària i numerari: engrandir el cor per transmetre la vida de Déu als membres de l’Obra i als qui hi comparteixen una part del camí cap al cel.