Opus Dei

Nadal és un temps en què tots aquests successos sorprenents de Betlem ens impulsen a replantejar les nostres motivacions últimes. Jesús, Maria i Josep ens conviden a adorar sense descans Jesús Nen, indefens i necessitat de les nostres cures.

Les necessitats socials, els drets i deures ciutadans, les relacions entre països, el diàleg o l’acció política ens interpel·len com a cristians, fills d’un mateix Pare, a “ser activament, lliurement i responsablement presents en la vida pública” (sant Josepmaria).

Les famílies cristianes són llocs on tothom viu i es desviu per als altres. Algunes derives que poden adormir aquesta lògica i línies d’acció per despertar-la.

La catequesi és una obra de misericòrdia espiritual –ensenyar a qui no ho sap–, que té una gran importància en la missió de l'Església.

Les visites als pobres són un mitjà de formació de l'obra de sant Rafael, que és l'apostolat que fan els fidels de l'Opus Dei amb la joventut.

En aquest article es reflexiona sobre la pau a partir d’aquests temes: benaurats els pacífics, ajudar amb el realisme de l’oració i forjar la pau des de la família.

Llars obertes, lluminoses i alegres: així les vol Déu. Primera entrega d’unes reflexions sobre la vida de família als centres de l’Obra.

La vocació a l’Opus Dei com a numerària i numerari: engrandir el cor per transmetre la vida de Déu als membres de l’Obra i als qui hi comparteixen una part del camí cap al cel.

En comparar el regne de Déu amb un tresor pel qual un ho ven tot, Jesús desmarca el cristianisme de valors com la seguretat o l’estabilitat per centrar-lo en el risc, la missió, l’aventura de millorar el món.

A l’Evangeli tenen lloc esdeveniments que desconcerten. Hi apareixen personatges amb històries que no són precisament rodones, sinó que acaben amb un pòsit d’amargor. Un d’ells és el jove ric. Tanmateix, és precisament a través de la tristesa del relat el que permet que Déu ofereixi motius per a l’esperança.