Opus Dei

Nathalie Goyens és una cooperadora de l'Opus Dei que viu a Quebec, Canadà. En aquest vídeo èxplica el naixement i mort de l'últim dels seus vuit fills. La fe va ajudar-la a acceptar la malaltia del més petit.

Un grup de quinze universitaris va participar durant les vacances de primavera de l''Europe Leadership Program', organitzat pel Seido Cultural Center del Japó.

La Marian vivia en una "bombolla", com diu ella. Tenia tot el que necessitava: família, escola, amics. En haver de fer servei comunitari com a requisit en el seu col·legi, va començar a veure les necessitats que passen moltes persones. La idea de sant Josepmaria que "de 100 ànimes ens interessen les 100", l'anima a seguir treballant per servir els altres.

En José Luis de Prada Llusá, té 44 anys, i aquest mes de maig ha rebut a Roma el sagrament del sacerdoci juntament amb 33 fidels de la prelatura de l'Opus Dei. En aquesta entrevista explica que és per a ell ser sacerdot.

—Vull fer coses grans a la vida, li va dir Fernando, estudiant de Medicina, a un amic.— Llavors ajuda els altres, va contestar-li. "Aquí va començar tot. L'amistat amb Crist va anar guanyant tant espai dins meu que necessitava compartir-ho. Per a mi l'amistat és l'amor que et fa ser-hi per al que el teu amic vulgui, per al que necessiti".

Els germans D'Orville viuen a Puerto Rico i són molt diferents: Francisco és conversador i Jonnatan és reflexiu; el que li agrada a un, no li agrada a l'altre. Un dia Francisco va convidar Jonnatan a participar d'un recés espiritual, però no hi va anar perquè era una invitació del seu germà. En canvi, des que es van acostar a Déu, el sentit de missió els va unir. Ara organitzen plegats un curs de catecisme per a amics i un club juvenil per als fills.

Doty és arquitecta. Viu a São Paulo amb el seu marit i la seva filla. Procura fer cada dia una estona de pregària mental, perquè "parlar amb Déu és explicar a Déu tot el que li diries a un amic; resar em dóna l'equilibri que necessito".

Aquesta és la història de Jérôme. Un jove congolès que no ho ha tingut fàcil a la vida. Ell es presenta així: "Vaig néixer al Congo i, des de petit, la meva vida ha estat marcada pel dolor".

Cristina tenia quatre anys quan Galícia va patir l'epidèmia més gran de meningitis d'Europa occidental. Milers de nens van emmalaltir i molts van morir. Ella va quedar completament sorda.

Vivian Nyambura estudia Economia i Finances a Strathmore University (Kenya). És també la responsable del grup de joves de la seva parròquia. Ella explica el "buit" que tot jove sent sobre l'objectiu de la seva vida.