Opus Dei

Als 33 anys, Liliana Olivieri va tenir la sisena filla i als pocs mesos el seu marit es va morir sobtadament. Tot d'una es va trobar molt sola i amb una família que havia de tirar endavant.

Luis i María van adoptar a Josemaría, un nen amb síndrome de Down, quan ja tenien set fills. Al poc temps a Luis li van diagnosticar una leucèmia. A casa, els nens deien a la mare: t'imagines com hauria estat aquest any si no haguéssim tingut a Josemaría?

L’Alberto ha treballat en col·legis i en empreses relacionades amb els sindicats. Ara ho fa en una residència per a persones amb discapacitat en període d'envelliment i atén els seus pares i el seu germà David, que té Síndrome de Down.

Juan Carlos és uruguaià. En la seva feina com a enquadernador de llibres, un dia li va tocar treballar amb uns volums escrits per sant Josepmaria.

Judith viu a Limburg (Holanda). És professora de dansa. Com cooperadora de l'Opus Dei participa dels mitjans de formació que ofereix l'Obra, per reforçar la seva pròpia fe. Una fe que, segons ella, cal exercitar per mantenir-la viva, com la dansa.

Toni López és l'encarregat de manteniment del Col·legi Miralvent (Castelló). Està casat amb Adela, amb qui té 4 fills. Ens expliquen com van conèixer l'Opus Dei i com procuren viure la vocació en aquests temps de dificultats econòmiques.

Alik, Timur i Kami són tres estudiants que resideixen a Nideck, una residència d'Estrasburg (França), dirigida per membres de l'Opus Dei. En aquesta residència conviuen habitualment estudiants de diverses races, cultures, religions i maneres de pensar. Alik i Timur, musulmans, són originaris de Kabardino-Balkària (República del Caucas). Kami és un ortodox turc.

Janaiha no és catòlica, però mostra el seu afecte a l'Església amb fets concrets: col·labora en un programa educatiu que impulsen dones de l'Opus Dei a Washington.

Magalie viu a França i és especialista en kinesioteràpia, una ciència que tracta els dolors musculars i les malalties mitjançant el moviment. A l'Opus Dei ha après que Déu l'acompanya les 24 hores del dia.

Com a tants joves russos, Sveta, una jove estudiant de Tula, una ciutat situada al sud de la capital, anà a estudiar a Moscou. Era una noia sense religió, encara que la seva mare havia intentat batejar-la en tres ocasions quan era petita , sense aconseguir-ho. I igual que molts dels seus compatriotes, tenia una gran set de Déu i es preguntava pel sentit de la seva existència.