«Sí (...), estem destinats a gaudir de Déu per tota l'eternitat: això és el que confereix unitat i sentit a tota l'existència humana. (...)
Aquesta felicitat que el Senyor ha disposat per als seus fills fidels es resumeix —ens consta clarament, per la fe que Déu ens dóna— en la possessió i gaudi de la Trinitat Beatíssima; una benaurança que —tal com li agradava de paladejar al nostre sant Fundador [sant Josepmaria]— serà per sempre, per sempre, per sempre. Resulta, doncs, imprescindible que ressoni dins les nostres ànimes de manera habitual, i que li ho recordem als altres constantment. (...)
La nostra Mare, l'Església, amb pedagogia sobrenatural, dedica el mes que ara comencem al pietós costum de tractar tots els fidels difunts: aquells que regnen ja amb Crist al Cel i aquells que es preparen al Purgatori per gaudir eternament de Déu. Ho fa també, entre altres motius, per tal que aquells que encara peregrinem a la terra, submergits en els afanys de cada dia, no ens descaminem, sinó que mantinguem ben fixa la mirada en el fi últim a què estem destinats.
Fills meus, molt gran ha de ser el nostre dolor personal en comprovar que, de vegades, ens escarrassem en les tasques d'aquí a baix, en comptes de cercar exclusivament Déu. Junt amb aquest dolor, ens provoca també una gran pena el panorama de milions i milions de persones —i el que és més trist encara, de molts cristians— que caminen per la vida sense rumb ni meta, com la palla escampada pel vent (Sl 1, 4), aliens al misericordiós designi del nostre Pare Déu, que vol que tots els homes se salvin (Cf. 1 Tm 2, 4), però que compta, al mateix temps, amb la cooperació lliure de cadascú. Reflexionem sovint sobre aquestes certeses bàsiques, que són com l'estel de guia del nostre pelegrinatge terrenal. Hem de gastar cadascuna de les nostres jornades amb el ferm convenciment que de Déu venim i a Déu anem, tot esforçant-nos per viure —com ens ensenyava el nostre estimadíssim Pare [sant Josepmaria]— al mateix temps a la terra i al Cel: ficats fins a les celles en una feina professional exigent, en les mil incidències de l'ambient familiar i social, que mirem de santificar, però amb la mirada fixa en el Cel, on ens espera la Trinitat Beatíssima.» (Carta, 1-XI-1990, III, 106).
Podeu accedir directament a tots el textos cliclant: Textos d'Àlvar del Portillo.