«Estimeu molt la Santa Creu (...). Assaboriu dins la vostra ànima la necessitat que presenta el nostre món de rebre les gràcies de la Creu. Quants n'hi ha que ignoren encara la Santa Creu, o s'afanyen per no parar-hi les espatlles, per no acollir-la! Tu i jo no podem deixar que ens defalleixin els ànims davant les grans i petites desbandades que sempre s'han produït en la història humana, i no hem de tolerar que s'endormisqui el vigor de l'ànima amb laments inoperants. Tot el nostre pas per la terra és temps per donar testimoni amb obres de l'Amor Misericordiós de Crist per tothom: la llum, la pau, la novetat de vida que s'inaugura amb el Misteri de la Creu. Aquestes obres han de ser, amb l'ajut de la gràcia, fruit de la nostra set d'ànimes: (...) no podem viure tranquils si no treballem de manera perseverant per encomanar el foc de Crist a aquells que ens envolten, bo i anunciant-los que Crist ha mort per tal de portar-nos una nova vida a tots els homes i les dones. Mirem de pregar més, d'estimar més, de treballar més, per mostrar la grandesa de la nostra vocació cristiana, amb un sí ferm i constant als requeriments de Déu.
Una vegada més, demano a la Verge Santíssima que ens obtingui fortalesa de fe i fermesa d'amor, per treballar amb ímpetu sempre jove, amb l'amor robust de persones enamorades, en aquesta sembra apostòlica que fertilitzi els camps més variats d'aquest món nostre. No ens poden empetitir l'ànim els obstacles que sorgeixen davant qualsevol activitat espiritual, perquè hem de recordar a més que l'encontre amb Crist passa necessàriament per la Creu. Recordeu que també Jesús va patir contradicció, incomprensions, patiments morals i físics, però sabia que, per vèncer, per donar-nos la veritable felicitat, havia de lliurar la seva Vida sencera per la nostra salvació. Assaboriu també la certesa que, després de la Creu, ve la Resurrecció, la victòria del poder i de la misericòrdia de Déu damunt les nostres pobres misèries, la joia i la pau que aquesta terra no pot donar. (...) És hora d'animar molts a triar aquesta nova vida que té en Crist la seva font.» (Carta, setembre 1988, I, n. 397)