Oferim un resum de l'article que podeu trobar complet en aquest enllaç Catalunya Religió

El doctor Jordi Cervós i Navarro, primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), va morir diumenge 14 de novembre a l’edat de 91 anys. El reconegut doctor català, de renom internacional, va destacar per l’àmplia trajectòria investigadora en el camp de la Neuropatologia. El neuropatòleg català tenia set doctorats 'honoris causa', era membre de la Reial Acadèmia de Doctors i havia rebut nombroses distincions i reconeixements, entre les quals la Creu de Sant Jordi. La seva vocació personal a l'Opus Dei també va ser singular, ja que va contribuir a dur la prelatura a Alemanya als anys 50. 

Jordi Cervós i Navarro (1930-2021) va estudiar medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i l’any 1952 es va traslladar a Alemanya, on es va especialitzar en neuropatologia. Allà va començar una carrera investigadora fecunda que va despuntar arran de la descoberta de l’existència de nervis a les arterioles. Per això, se’l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral.

El 1948 coneix a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fet que marca la seva vida personal perquè el conduirà a portar l'Opus Dei a Alemanya on viurà durant quaranta anys.

El 1997, Cervós va tornar a Barcelona per ser el primer rector de la llavors recentment creada Universitat Internacional de Catalunya (1997-2001), va ser-ne director de Relacions Internacionals (2001-2007) i encara viatjava per tot el món donant a conèixer el projecte de UIC Barcelona. 

Membre de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya, a més dels set 'honoris causa', Cervós havia rebut altres distincions com la Gran Creu al Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi o la Creu de Sant Jordi (2002).