Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Comencen vuit dies en els quals resarem especialment per la unitat dels cristians. L’oració, que en aquest octavari eleva l’Església, té la seva font en el diàleg de Jesús amb el seu Pare a l’Última Cena, envoltat dels apòstols: No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat (Jn 17, 20-21). El Senyor també va resar per nosaltres: per qui, amb el pas del temps, arribaríem a ser membres de la seva Església. I va afegir que la unitat serà sempre necessària “perquè el món cregui”.

Intentem intensificar, en aquests dies, la nostra oració perquè s’arribi a complir la voluntat de Déu: un sol ramat i un sol pastor (Jn 10, 16).

Aquest temps també ens pot servir per considerar el valor de la unitat en molts altres aspectes ben diversos, conscients que la unitat és símptoma de vida (Sant Josepmaria, Camí, núm. 940). Que bo que és tenir cura d’aquesta unitat amb petits detalls quotidians! De vegades haurem de cedir en gustos o idees pròpies, legítimes, però ens servirà recordar que el tot és més que la part (Francesc, Evangelii gaudium, núm. 235); la unitat és un valor més important que moltes altres coses, precisament perquè és condició de vida.

Amb la meva benedicció més afectuosa,

El vostre Pare

Roma, 18 de gener de 2022