A la capella del Santíssim de l'església de Santa Maria de Montalegre, al barri del Raval de Barcelona, es troben des del 2011 les despulles del Servent de Déu José María Hernández Garnica, un dels tres primers sacerdots de la Prelatura de l'Opus Dei. Cada any, el mes de novembre, se celebra una eucaristia en sufragi per la seva ànima. Enguany la celebració, que va tenir lloc dijous dia 11, ha coincidit amb el 10è aniversari del trasllat de les restes mortals del cementeri de Montjuïc a l’església de Montalegre.
L'arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va presidir l'Eucaristia igual com ho va fer ara fa deu anys. En aquesta ocasió, va començar la seva homilia ressaltant les dues vocacions que confluïen en la vida de José María Hernández Garnica, la laical i la sacerdotal. "El fet peculiar d'un laic, d'una laica cristiana —comentà l'arquebisbe emèrit— és ser presents en el món per aportar-li els valors de l'Evangeli. Ésser presents en el món de la família, en el món de la política, de la cultura, de l'economia, de l'ecologia, etc. Va fer-ho també el nostre estimat germà José María, servent de Déu."
"Però el Senyor li va demanar un pas més, una nova vocació. La vocació sacerdotal; el sacerdoci ministerial; va ser ordenat i va exercir el ministeri durant trenta-dos anys, des de 1944 a 1972." Ho va fer concretament a Barcelona, a Espanya, i també a altres països d'Europa, a França, Anglaterra... identificant-se en la llengua i la cultura de cada lloc.
"La força que va tenir al llarg de la seva vida humana al mig del món, laical i sacerdotal, la tenia per l'Eucaristia, fonamentalment, per la presència de Déu en la seva vida." Sistach recordà els anys de treball de mossèn Chiqui, com el coneixien amics i familiars, com a enginyer a diverses empreses.
Destacà els valors d'un sant i que es poden trobar en "la vida del nostre germà José María, és a dir, un cristià que vol viure la seva vida amb intensitat, amb fidelitat, amb generositat". Un ideal de vida que va viure tot seguint les ensenyances de sant Josepmaria. "És el que nosaltres cal que fem també a la nostra vida cristiana. Ser cristians, però ser cristians amb la màxima autenticitat possible". En acabar l'homilia va encoratjar els presents a acudir a la seva intercessió "per les nostres necessitats espirituals i temporals, nostres i també socials".