Amb la ponència que va impartir a les 58es Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, titulada «Segle XXI: entre la raó i la llibertat», el Dr. Ignasi Fuster, professor d’Antropologia filosòfica i degà de la Facultat de Filosofia de l’AUSP, va voler recordar el papa Benet XVI. «Ell deia que la modernitat estava travessada per aquestes dues categories: la raó —i les seves possibilitats— i la llibertat —i la seva defensa—: cal cercar l’equilibri entre raó i llibertat, suscitant en el cor humà grans sentiments en bé de la societat», afirma.

Per què el fet de pensar ens humanitza?

Cal tornar a confiar en la raó, perquè és una potència que és regal de Déu, i humanitza en la tensió innata que l’ésser humà experimenta envers la Veritat, un dels grans transcendentals. La raó unida a la llibertat, i amb la promoció dels bons sentiments humans, porten a una humanitat més harmònica. Potser l’aventura moral de l’ésser humà consisteix a descobrir la mateixa humanitat i donar-la als altres.

Quin és el camí per poder arribar a raonar?

La raó, durant tota la modernitat, està molt present. Però vivim una època on prima la raó pragmàtica i oblidem sovint la raó especulativa. Sant Joan Pau II, al bell document Fides et ratio, ens va il·lusionar amb un pensament amb transcendència metafísica. Cal treballar l’intel·lecte, observar el món, mirar d’interpretar-lo, donar respostes als grans interrogants amb valentia. I per a això ajuda molt la bona lectura de textos bells, rics i profunds.

La fe ens pot ajudar a raonar?

Hi ha una bella imatge a l’inici de l’encíclicaFides et ratio. Fe i raó són dues ales amb les quals l’ésser humà alça el vol vers el coneixement de la Veritat. Fe i raó tenen una mateixa passió: la veritat del món, de Déu i de l’home. Si ho penses bé, és una aventura bella ajudar-se d’aquestes dues ales per obrir-se a la Veritat i viure d’acord amb aquesta Veritat.

Òscar Bardají i Martín