El centre de l’acte, que va tenir lloc a l’Auditori del Pati Manning (Barcelona), ha estat un col·loqui acompanyat per l'entrevista d'una periodista, Mercè Miralles, a una neboda del Dr. Hernández Garnica, Teresa Temes Hernández. Aquesta ha explicat records entranyables del seu oncle viscuts en la seva família, abans, durant i després de la guerra: de l'època dels estudis per a obtenir el doctorat en Ciències naturals i el títol d’enginyer de mines, i després els de filosofia i teologia necessaris per a rebre els ordes sagrats. Ha ressaltat la bona sintonia que hi havia en tota la família, secundant la seva vocació i com, davant les necessitats imperioses per començar la primera tasca apostòlica promoguda per dones de l'Opus Dei a París, van saber-hi contribuir amb gran generositat.
Recordava com el Dr. Hernández Garnica, tot just ordenat sacerdot, va poder-li donar la primera comunió. I també la preocupació de l’oncle per la formació humana i espiritual de tots els parents. De fet -reconeixia- va tenir molt a veure amb la motivació que la va portar, quan ja era llicenciada en Filosofia i Lletres, a anar a Kenya, en el temps del president Jomo Kenyatta, quan s’acabava d’obtenir la independència.
Allí va treballar amb altres persones de l’Opus Dei en la promoció d’activitats educatives, com la de Kianda College, que és a l’origen dels afanys per a la plena integració de la dona africana i de les primeres experiències de convivència interracial. El Dr. Hernández Garnica, en qui sant Josepmaria Escrivà de Balaguer havia dipositat tanta confiança en l’impuls de l’apostolat en diferents països d’Europa i Àfrica, seguia aquestes labors molt de prop. Lògicament eren sovint tema de cartes amb la seva neboda, la qual recordava la dita del fundador de l'Opus Dei que no hi ha més raça que la dels fills de Déu , i tot el que ell esperava d’Àfrica.
Teresa Temes ha fet esment també de la correspondència mantinguda amb l'oncle els últims mesos de la seva vida, ja greument malalt, que reflectia el seu sentit sobrenatural, senzill i pràctic, abandonat plenament en mans de Déu. Teresa Temes ha finalitzat la intervenció llegint l'entranyable carta de sant Josepmaria que va rebre a Kenya, poc després del seu traspàs, unint-se al seu dolor i elogiant la fidelitat i servei a l'Església, tan assenyalades en ell.
La sessió ha estat presidida per Pilar Álvarez, antiga professora del Col·legi Canigó, i ha comptat també amb la intervenció inicial de Mn. Francesc Perarnau, rector de Montalegre, qui ha exposat, breument, el moment en què es troba el procés de canonització del Servent de Déu, ara en estudi a Roma, a la Congregació per a les Causes dels Sants.
L’experiència dels qui han assistit a aquesta sessió ha ajudat a enfortir la convicció que la caritat del Dr. Hernández Garnica se seguirà manifestant per mitjà de molts favors que obtindrà de Déu.
Trasllat de les restes mortals
En l’acte, motivat per l’anunci del trasllat en el seu moment de les despulles del Servent de Déu, José María Hernández Garnica, des del cementiri de Montjuïc a una capella de l’església de Montalegre, l’arquitecte que ha preparat el projecte, Antoni Maltas, ha explicat les característiques de la capella del Santíssim, on seran dipositades les restes mortals. El trasllat ha estat autoritzat per la Congregació per a les Causes dels Sants, d'acord amb el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach.
Tot està concebut a to amb la senzillesa i sobrietat del conjunt. L’atenció conflueix en el lloc de la reserva eucarística, on ja hi ha dos àngels en adoració mirant el sagrari, de Joan Mayné, i on se situarà en un punt adient una talla barroca de la Dolorosa, existent des de fa anys a l’església. Un àmbit molt adequat per donar gràcies a Déu pels favors que arriben per la intercessió d’aquest Servent de Déu, un dels tres primers sacerdots de l'Opus Dei, ordenat el 1944. Es vol mostrar l’afecte que, com a tants altres llocs on va treballar, se li manifesta a Barcelona, ciutat del seu traspàs el 7 de desembre de 1972, i on, arran de la seva ordenació sacerdotal, havia realitzat una àmplia tasca pastoral a través de la predicació de recessos i de l’orientació espiritual.
