Guadalupe Ortiz de Landázuri, venerable

El Papa Francesc ha autoritzat aquest matí que la Congregació de les Causes dels Sants promulgui els decrets relatius a dotze causes de canonització. Entre aquests, es troba el decret sobre l'heroïcitat de les virtuts de Guadalupe Ortiz de Landázuri (1916-1975), una persona de l'Opus Dei.

En conèixer la notícia, el prelat de l'Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, ha comentat: «Com repeteix el Papa Francesc, els sants són la cara més bonica de l'Església. Aquests nous decrets són, per tant, motiu de profund agraïment a Déu, que és la font de tota santedat. Ell actua en les ànimes de tantes dones i homes del nostre temps, i ens deixa aquests exemples com a llum i suport per a la nostra vida».

Mons. Ocáriz ha assenyalat que «cada causa de canonització ens ajuda a descobrir l'amor de Déu i l'alegria del caminar cristià. Precisament l'alegria és un tret central de la vida de Guadalupe. Irradiava alegria cristiana en les diferents ocupacions de la seva vida: com a química, en les tasques de la llar, en l'ensenyament i en l'extensa i intensa dedicació apostòlica que va desplegar a Espanya, Mèxic i Itàlia. L'exemple de Guadalupe ens recorda que, quan Déu crida a la santedat, fins a les coses més ordinàries adquireixen un horitzó ampli i bell, i són motiu per apropar moltes persones a la felicitat de la unió amb Déu».

«Demano a Déu que el seu exemple ens ajudi a recórrer el camí cristià difonent pau i alegria al nostre voltant», ha afegit el prelat.

En una entrevista, el postulador de la causa, el sacerdot Antonio Rodríguez de Rivera, defineix a Guadalupe com «una dona enamorada de Déu, plena de fe i d'esperança, que amb el seu treball i optimisme, va ajudar als altres en les seves necessitats espirituals i materials. Era manifesta l'alegria que impregnava tot el seu quefer, també davant situacions més difícils».

Va néixer a Madrid el 1916, el dia de la Mare de Déu de Guadalupe. Va estudiar Ciències Químiques a la Universitat Central de la seva ciutat natal. Va ser una de les cinc dones de la seva promoció. Durant la Guerra Civil espanyola va confortar al seu pare, que era militar, en les hores prèvies a la seva execució. Va perdonar des del primer moment els responsables. Després del conflicte bèl·lic, va acabar la carrera universitària i va exercir com a professora de Física i Química a l'escola de les Irlandeses i al Liceu Francès de Madrid.

Al començament de 1944, a través d'un amic, va conèixer el fundador de l'Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, qui li ensenyà que el treball professional i la vida ordinària poden ser lloc de trobada amb Crist. Més tard afirmaria: «Vaig tenir la sensació clara que Déu em parlava a través d'aquell sacerdot». Aquell mateix any s'incorpora a l'Opus Dei.

Des d'aleshores, Guadalupe es lliurà sense condicions a cercar la santedat i tractar d'acostar a Déu moltes persones. A Madrid i després a Bilbao es va dedicar de manera primordial a la formació cristiana de gent jove.

De 1950 a 1956 va viure a Mèxic on va començar la labor apostòlica de l'Opus Dei. Va ser una aventura que va viure amb generositat i amb una gran fe. Els qui la van tractar subratllen que la seva prioritat era complir la voluntat de Déu i posar-se al servei dels altres. Mogudes per l'alè de Guadalupe, diverses de les seves amistats van impulsar activitats de promoció humana i cristiana, com un centre de capacitació humana i professional per a camperoles, a una zona rural de l'Estat de Morelos.

Al 1956 es va establir a Roma, on va col·laborar amb sant Josepmaria en el govern de l'Opus Dei. Després de dos anys, per motius de salut, es va traslladar a Espanya i va reprendre l'ensenyament i la recerca en l'àmbit científic. Va concloure la seva tesi doctoral en Química amb la màxima qualificació. Va ser pionera del Centre d'Estudis i Recerca de Ciències Domèstiques (CEICID). Més tard va rebre la medalla del Comitè International de la Rayonne et des Fibres Synthétiques, per un treball de recerca sobre fibres tèxtils. Alhora, va continuar ocupant-se de tasques de formació cristiana a l'Opus Dei. En totes les seves accions es reflecteix el seu anhel d'estimar Déu amb el seu treball, la seva amistat i el seu exemple d'alegria.

Com a conseqüència d'una malaltia del cor, va morir a Pamplona, amb fama de santedat, el dia la Mare de Déu del Carme de l'any 1975. Tenia 59 anys.

Des de llavors, la devoció privada a Guadalupe s'ha anat estenent cada vegada més. Segons el postulador, les persones que acudeixen a la seva intercessió reben gràcies molt variades: curacions, favors relacionats amb l'embaràs i amb el part, obtenció de llocs de treball, compaginar feina i família, resolució de problemes econòmics, reconciliacions familiars, acostament a Déu d'amics i companys de feina, etc.

L'itinerari de la causa de canonització

El procés sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de Guadalupe es va instruir a Madrid. Va començar el 18 de novembre de 2001 i va finalitzar el 18 de març de 2005. El tribunal va interrogar 32 testimonis a Madrid i 22 testimonis a la Ciutat de Mèxic.

El 17 de febrer de 2006 la Congregació de les Causes dels Sants va atorgar el decret de validesa del procés i el 4 d'agost de 2009 va ser presentada en aquest dicasteri la Positio sobre la vida i les virtuts de Guadalupe.

El 7 de juny de 2016, el congrés peculiar dels consultors teòlegs va donar resposta positiva a la pregunta sobre l'exercici heroic de les virtuts per part de Guadalupe Ortiz de Landázuri. El 2 de maig de 2017, la sessió ordinària dels cardenals i dels bisbes es va pronunciar en el mateix sentit.

El 4 de maig de 2017, el Papa Francesc va rebre del cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, una relació detallada de les fases de la causa, va ratificar el vot de la Congregació de les Causes dels Sants i va autoritzar que es publiqui el decret pel qual es declara venerable la serventa de Déu Guadalupe Ortiz de Landázuri.