En aquesta entrevista exclusiva, el prelat de l'Obra, Mons. Fernando Ocáriz, en un diàleg profund recorre els desafiaments de la família contemporània, el veritable impacte de la institució en els seus primers cent anys de vida i la vitalitat de l'Església en continents com l'africà.

Entrevista completa al portal exaudi.org

Els cent anys de l'Obra són un moment d'acció de gràcies, de reflexió i de mirar cap endavant: com veu l'Obra projectada en els pròxims anys?

La meva il·lusió per als pròxims anys és que el centenari de la fundació de l'Opus Dei sigui una ocasió perquè cadascuna i cadascun es renovi interiorment, i des d'aquesta renovació interior –que implica també reconèixer els errors i rectificar– puguem servir millor Déu, l'Església i totes les persones, inspirant la transformació del món segons el cor de Crist.

Que hi hagi persones de l'Opus Dei darrere d'aquestes famílies unides perquè s'han sabut demanar perdó. Que hi hagi periodistes que diuen la veritat, docents compromesos a ensenyar amb humilitat i valentia; avis alegres i joves solidaris; matrimonis que inspiren els seus fills en la fe; malalts que porten els seus dolors amb serenitat; metges que tracten amb humanitat els seus pacients, i enginyers que inverteixen el seu millor saber fer a solucionar els problemes dels més vulnerables, encara que no sigui el negoci més rendible. Aquesta és la meva il·lusió per als pròxims anys: que l'Obra sigui una gran catequesi per ajudar a fer realitat la santedat en la vida de cada dia i contribuir a “que l'amor i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna” (Sant Josepmaria, Solc, n. 302).

El pròxim mes de juny el Papa Lleó visitarà per primera vegada Espanya, com creu que ens hem de preparar per a aquest esdeveniment al país de naixement de l'Obra?

El lema del viatge – “Alça la mirada” – és una invitació a mirar la nostra realitat sortint de les lògiques humanes, i entrant en aquesta visió sobrenatural que ens dona l'amor de Déu. Acostant-nos a Ell en els necessitats, amb gestos i obres de misericòrdia, preparem el cor per a rebre Jesús en ells: “tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25, 40).

Sant Josepmaria anomenava el Papa, evocant santa Caterina de Siena, el “dolç Crist a la terra”. Una altra manera primordial de preparar-se per a rebre la visita del Sant Pare és pregant per la seva persona i pels fruits del viatge, perquè els cors de tothom estiguin oberts a escoltar les seves paraules, rebre-les amb devoció i, després, fer-ne ressò a tots els racons de la societat.

La fe cristiana té grans implicacions socials i això sol estar present en un viatge d'un Romà Pontífex, que és també un viatge d'Estat. Però, el més principal, el més central és que el Papa ens ajuda a trobar-nos amb Jesucrist. Només en Jesucrist i amb Jesucrist la vida té sentit i els desafiaments de la humanitat es poden mirar amb esperança.