Amb motiu de la publicació de la Constitució Apostòlica Anglicanorum coetibus, que institueix els ordinariats personals per a anglicans que entren en plena comunió amb l'Església Catòlica, han arribat a aquesta Oficina diverses preguntes dels mitjans de comunicació sobre la naturalesa jurídica i eclesial de la Prelatura de l’Opus Dei. Com a resposta a aquest interès informatiu, assenyalem que la publicació d'aquesta Constitució Apostòlica constitueix un motiu de profunda alegria i d'agraïment al Sant Pare Benet XVI, per aquest important pas cap a la unió dels cristians.

Pel que es refereix a la naturalesa de la Prelatura de l’Opus Dei recordem que està formada per fidels laics sota la guia del Prelat, ajudat pel seu presbiteri, com succeeix en les altres circumscripcions eclesiàstiques personals. Així va ser establert per la Constitució Apostòlica Ut sit i pels Estatuts emanats pel Romà Pontífex. En aquest sentit, el mateix Joan Pau II, dirigint-se a alguns fidels de la Prelatura, feia esment d’«els diversos components amb els quals la Prelatura està orgànicament estructurada, és a dir, dels sacerdots i els fidels laics, homes i dones, encapçalats pel seu Prelat. Aquesta naturalesa jeràrquica de l’Opus Dei, establerta en la constitució apostòlica amb la qual vaig erigir la Prelatura (cf. Ut sit, 28.XI.1982), ens pot servir de punt de partida per a consideracions pastorals riques en aplicacions pràctiques. Desitjo subratllar, abans de res, que la pertinença dels fidels laics, tant a la seva Església particular com a la Prelatura, a la qual estan incorporats, fa que la missió peculiar de la Prelatura conflueixi en el compromís evangelitzador de tota Església particular” (Discurs, 17-III-2001).

Aquest nou document del Sant Pare és també un motiu perquè tots els catòlics renovem l'oració per la unió dels cristians.

Roma, 9-XI-2009.