Escolta la lectura completa (01:00:40)
Disponible també a ivoox i iTunes
En aquest llibre electrònic recollim una carta de sant Josepmaria sobre la caritat en la transmissió de la fe. Té data del 16 de juliol del 1933. Exposa com ha de ser el diàleg evangelitzador amb els homes i les dones que es volen apropar a la fe de l’Església, conjugant l’esperit de comprensió i de respecte a la llibertat de les consciències, amb la fidelitat al dipòsit de la fe. Està publicada amb el número 4 al llibre Cartes I, editat per Ediciones Rialp el 2020. Sant Josepmaria no va posar títol a aquestes cartes; el títol que té en aquesta edició és el que li van posar els editors de l’edició crítica.
Aquest document forma part d’un gènere literari particular de sant Josepmaria. No és un tractat: el seu estil s’assembla més al d’una conversa familiar que el fundador manté amb els membres de l’Opus Dei de tots els temps. El to és semblant al que feia servir en les tertúlies amb persones de l’Obra, a les quals transmetia de viva veu l’esperit, la història i les tradicions de l’Obra.
Idees principals d’aquesta carta
La Carta, dirigida als membres de l’Opus Dei, tracta del «camí que hem de seguir en la nostra labor apostòlica» (núm. 1a). Concretament, exposa com ha de ser el diàleg evangelitzador amb els homes i les dones que es volen apropar a la fe de l’Església, conjugant l’esperit de comprensió i de respecte a la llibertat de les consciències, amb la fidelitat al dipòsit de la fe. O per dir-ho amb expressions encunyades per Escrivà, practicar la “santa transigència” amb les persones i, alhora, la “santa intransigència” amb l’error.
El tema ja apareix en els primers escrits d’Escrivà, durant els anys trenta, però és d’especial actualitat en el context del 1966, quan va fer arribar aquest text als membres de l’Opus Dei. En moments de crisi teològica i disciplinària en alguns sectors eclesiàstics, sant Josepmaria crida a la tolerància amb les persones —a evitar tot fanatisme o rigidesa integrista—, però també a la fortalesa i a la claredat en l’exposició de la doctrina.
La Carta descriu el tarannà amb què s’ha de desenvolupar la nova evangelització —per utilitzar una expressió actual— al mig d’un món cada vegada menys cristià. El missatge d’Escrivà és d’optimisme, d’amor a tothom —fins i tot a les persones que rebutgen Déu i la religió—, de comprensió i convivència, i alhora de gran claredat: la fe i la moral són intangibles i no se’n poden rebaixar les exigències, pensant que els no creients se sentiran més atrets per una versió edulcorada del cristianisme.
El seu contingut es pot estructurar en diverses parts, tot i que les divisions no són del tot netes. La primera (núm. 1-5) explica com es desenvolupa en el món l’apostolat de l’Opus Dei, que és d’amistat i de confidència amb tothom, ple de comprensió, sense sentir-se enemics de ningú, intentant imitar Crist. A continuació passa a explicar en què consisteix la “santa transigència” i la “santa intransigència” (núm. 6-12). La fidelitat a la Revelació demana de no cedir en la doctrina i mantenir-se ferms en la veritat. Però, alhora, aquesta fermesa requereix l’exercici de diverses virtuts i un desig de no rebutjar ningú, prodigant caritat i abominant el fanatisme.
En els números següents (núm. 13-15) es tracta més extensament aquest últim tema, insistint en l’actitud de no defugir ningú, de conviure amb tothom, respectant i estimant la llibertat de cadascú, encara que estiguin en l’error; en un apostolat universal que s’estén a totes les criatures. Continua parlant de l’exemple de Jesucrist, que tot deixeble ha d’imitar, sent alter Christus, un altre Crist. Comenta diversos exemples evangèlics, en els quals s’adverteix en el Salvador l’actitud que està descrivint en aquesta Carta (núm. 16-18); en aquest mateix sentit, prossegueix amb altres exemples del Nou Testament (núm. 19-21).
Acaba ocupant-se del tema de la comprensió i el diàleg amb les persones que s’han apartat de la religió catòlica, que la ignoren o, fins i tot, que hi estan en contra (núm. 22-26). El seu ensenyament és que cal saber perdonar, tenir esperit universal, obrir «les portes de casa nostra a persones de totes les ideologies i de totes les condicions socials, sense cap distinció, amb el cor i els braços disposats a acollir tothom» (núm. 25a).