Durant els últims dies, rebem moltes preguntes sobre la pel·lícula El Codi Da Vinci.
Desitgem reiterar allò que ja vam dir el passat 12 de gener: no tenim cap desig de polèmica, no hi haurà cap boicot ni res de semblant. Seguirem comportant la situació amb una actitud de transparència, serenitat i esperit constructiu.
El Codi Da Vinci presenta una imatge deformada de l'Església catòlica. La publicitat del llibre i de la pel·lícula són una bona oportunitat de mostrar la realitat autèntica de l'Església.
A l’encíclica Deus Caritas est, Benet XVI ha assenyalat que la caritat és un tret essencial de l’Església: “L’amor és el servei que presta l’Església per a atendre constantment els sofriments i les necessitats, fins i tot materials, dels homes” (n. 19).
En aquest sentit, ara és una bona ocasió de donar a conèixer, concretament, la tasca de servei que els catòlics desenvolupen a l’Àfrica, des de fa molts segles; i per a recolzar les nombroses institucions de l'Església que s’esmercen al continent africà, el qual continua sent una de les grans emergències del món.
Moltes persones se senten dolgudes per la manca de respecte d’El Codi Da Vinci a les creences dels cristians. Ens agradaria convidar aquestes persones a manifestar la seva disconformitat de forma serena i constructiva: fent conèixer alguna d’aquelles iniciatives d’educació o de cooperació promogudes pels catòlics a l’Àfrica; o bé contribuint al sosteniment amb una petita aportació.Ens adonem que una ajuda d'aquesta mena és només un gest simbòlic, però té també un significat concret i positiu.
Harambee 2006 presenta quatre projectes promoguts per catòlics a l’Àfrica, dos d’ells per fidels de l’Opus Dei. Hi ha, però, moltes altres iniciatives que mereixen la cooperació de tothom, i no és difícil triar-ne alguna.
Informar sobre les activitats de solidaritat dels catòlics a l’Àfrica és una manera d’aconseguir que la discussió pública provocada per El Codi Da Vinci no es quedi en una polèmica estèril. És una forma de treure del debat un fruit positiu: un coneixement millor d’un aspecte essencial de l'Església catòlica, i una ajuda concreta a persones necessitades.
Al mateix temps, seguim confiant en la sensibilitat de Sony - Columbia, en la seva capacitat de reacció constructiva.
És fàcil comprendre que no n’hi ha prou amb donar a l'ofès l’oportunitat de defensar-se, mentre es manté l’ofensa. Estar a l’altura de les circumstàncies significa evitar l’ofensa, quan s’hi és a temps.
Resten encara tres mesos per a l’estrena. Per tant, mantenim l’esperança que no hi hagi en l'edició final de la pel·lícula referències que puguin ferir els catòlics. Aquesta decisió seria un gest conciliador molt apreciat, precisament en aquests moments que tots lamentem les penoses conseqüències de la intolerància.
Sony - Columbia és a temps de fer una contribució a la concòrdia, de gran importància en el context actual: pot demostrar que la llibertat d’expressió i el respecte a les creences són compatibles; pot confirmar que el respecte és un acte lliure que neix de la sensibilitat, no una conseqüència de la censura o de les amenaces.
Sony - Columbia, en prendre una decisió conciliadora, faria un gran servei a la causa del diàleg entre les cultures, i honoraria la respectable tradició d’aquestes empreses.
