Opus Dei

Katia Blondeau, de 34 anys, és una numerària auxiliar de l’Opus Dei. Actualment, treballa en l'Escola d’hostaleria Dosnon a prop de Soissons (França).

Dels evangelis es desprèn que Maria Magdalena sentia un gran amor per Jesús. Havia estat deslliurada per ell de set dimonis, el seguia com a deixeble, l’assistia amb els seus béns (Lc 8,2-3) i va estar amb Maria, la Mare de Jesús, i les altres dones quan Jesús va ser crucificat (Mc 15,40-41 i paral·lels).

Les dades que ens ofereixen els evangelis són minses. Lc 8,2 ens informa que entre les dones que seguien Jesús i l’assistien amb els seus béns hi era Maria Magdalena, és a dir, una dona anomenada Maria, oriünda de Migdal Nunayah, en grec Tariquea, una petita població al costat del llac de Galilea, a 5,5 km al nord de Tiberíes.

La Verge Maria va concebre Jesús sense concurs de baró (Mt 1, 25) i no va tenir més fills, com també ho suggereix el fet que Jesús a la creu confia la seva Mare a Joan (Jo 19, 27). Així ens ho ha transmès la tradició de l’Església, qui ha confessat Maria com l’aeiparthenos , la “sempre verge”.

És la col·lecció de dotze còdexs de papir amb tapes de cuir que van ser casualment descoberts el 1945 a l'alt Egipte, al costat de l'antic llogaret de Quenoboskion, a uns deu quilòmetres de la moderna ciutat de Nag Hammadi.

Carles Trullols Durán va néixer a Barcelona fa 32 anys. Arquitecte de professió, és un dels 34 nous sacerdots ordenats pel Prelat de l’Opus Dei el passat 27 de maig a Roma.

L'any 1947 en el Wadi Qumran, a la vora de la Mar Morta, van aparèixer en diverses balmes, onze en total, uns atuells de terrissa que contenien un bon nombre de documents escrits en hebreu, arameu i grec. Se sap que van ser escrits entre el s. II a. de C. i l'any 70 d. de C., quan va tenir lloc la destrucció de Jerusalem.

A la Palestina del segle I havien sorgit alguns grups entre la població jueva com a conseqüència de les diverses sensibilitats sobre les fonts i les maneres de viure la religió d’Israel.

Els primers esments de Jesús en documents literaris fora dels escrits cristians es poden trobar en alguns historiadors hel·lènics i romans que van viure en la segona meitat del segle I o en la primera meitat del segle II; per tant, bastant propers als esdeveniments.

El nom de “gnòstic” ve de la paraula grega “gnosi”, que significa coneixement; gnòstic és per tant qui adquireix un coneixement especial i viu segons ell. El terme “gnosi” no té en principi sentit pejoratiu. Alguns sants Pares com Clement d'Alexandria i sant Ireneu parlen de la gnosi en el sentit del coneixement de Jesucrist obtingut per la fe: “la veritable gnosi -escriu sant Ireneu- és la doctrina dels Apòstols” ( Adv Haer IV 33).