“Sentir-me fill de Déu m’omple de esperança”
Tal vegada no hi ha res més tràgic en la vida dels homes que els enganys soferts per la corrupció o falsificació de l’esperança, presentada com una perspectiva que no té com a objecte l’Amor que sadolla sense sadollar. (Amics de Déu, 208)
“En què hem d’esperar?”
Davant un panorama d'homes sense fe, sense esperança; davant cervells que s'agiten, al límit de l'angoixa, buscant una raó de ser a la vida, tu vas trobar una meta: Ell! I aquest descobriment injectarà de manera permanent en la teva existència una alegria nova, et transformarà, i et presentarà una immensitat diària de coses boniques que t'eren desconegudes, i que mostren la joiosa amplitud d'aquest camí ral que et condueix a Déu. (Solc, 83)
“Constància, que res no desconcerti”
El desànim és enemic de la teva perseverança. ―Si no lluites contra el desànim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. ―Sigues optimista. (Camí, 988)
"La temptació del cansament"
Vull prevenir-te d'una dificultat que tal vegada es pot presentar: la temptació del cansament, del descoratjament. -¿És que no tens encara fresc el record d'una vida -la teva- sense rumb, sense meta, sense gràcia, que la llum de Déu i la teva entrega han encarrilat i omplert d''alegria? -No canviïs insensatament això per allò. (Forja, 286)
"Enamora't, i no «el» deixaràs"
¿Que quin és el secret de la perseverança? L'Amor. ―Enamora't, i no «el» deixaràs. (Camí, 999)
“Serenitat davant les preocupacions”
Si ―pel fet de tenir la mirada fita en Déu― saps mantenir-te serè davant les preocupacions, si aprens a oblidar les petiteses, les rancúnies i les enveges, t'estalviaràs la pèrdua de moltes energies, que et fan falta per treballar amb eficàcia, en servei dels homes. (Solc, 856)
“Buit del tot el meu jo, omple’l de Tu”
Demana al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, i a la teva Mare, que et facin conéixer-te i plorar per aquest munt de coses brutes que han passat per tu, deixant -ai!- tant de pòsit...
“Senyor, socorreu-me”
Senyals inequívocs de la vertadera Creu de Crist: la serenitat, un profund sentiment de pau, un amor disposat a qualsevol sacrifici, una eficàcia gran que dimana del propi Costat de Jesús, i sempre -de manera evident- l'alegria: una alegria que procedeix de saber que, el qui es dóna de veritat, és al costat de la Creu i, per consegüent, al costat de Nostre Senyor. (Forja, 772)
“La tristesa és l'escòria de l'egoisme”
Que ningú no llegeixi tristesa o dolor en la teva cara, quan difons per l'ambient del món l'aroma del teu sacrifici: els fills de Déu han de ser sempre sembradors de pau i d'alegria. (Solc, 59)
“Déu estima a qui s’entrega amb alegria”
Pateixes! ―Doncs, mira: «Ell» no té el Cor més petit que el nostre. ―Pateixes? Convé. (Camí, 230)