Si notes que no pots, pel motiu que sigui, digues-li, abandonant-te en Ell: ¡Senyor, confio en Tu, m'abandono en Tu, però ajuda la meva feblesa!
I ple de confiança, repeteix-li: mira'm, Jesús, sóc un drap brut; l'experiència de la meva vida és tan trista, no mereixo ser fill teu. Digues-li això...; i digues-li-ho moltes vegades.
-No trigaràs a sentir la seva veu: ne timeas -no tinguis por!; o també: surge et ambula! -aixeca't i camina! (Forja, 287)
Em comentaves, encara indecís: com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!
-Només se'm va acudir recordar-te: m'asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, per què t'hi resisteixes? (Forja, 288)
Tant de bo sàpigues complir aquest propòsit que t'has fixat: «morir una mica a mi mateix, cada dia». (Forja, 289)