"La temptació del cansament"

Vull prevenir-te d'una dificultat que tal vegada es pot presentar: la temptació del cansament, del descoratjament. -¿És que no tens encara fresc el record d'una vida -la teva- sense rumb, sense meta, sense grà­cia, que la llum de Déu i la teva entrega han encarrilat i omplert d''alegria? -No canviïs insensatament això per allò. (Forja, 286)

Si notes que no pots, pel motiu que sigui, digues-li, abandonant-te en Ell: ¡Senyor, confio en Tu, m'abandono en Tu, però ajuda la meva feblesa!

I ple de confiança, repeteix-li: mira'm, Jesús, sóc un drap brut; l'experiència de la meva vida és tan trista, no mereixo ser fill teu. Digues-li això...; i digues-li-ho moltes vegades.

-No trigaràs a sentir la seva veu: ne timeas -no tinguis por!; o també: surge et ambula! -aixe­ca't i camina! (Forja, 287)

Em comentaves, encara indecís: com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

-Només se'm va acudir recordar-te: m'assegu­raves que únicament volies identificar-te amb Ell, per què t'hi resisteixes? (Forja, 288)

Tant de bo sàpigues complir aquest pro­pòsit que t'has fixat: «morir una mica a mi mateix, cada dia». (Forja, 289)

Rebre missatges per correu electrònic

email