"Les ànimes santes han de ser felices"
T'explicava que fins i tot persones que no han rebut el baptisme m'han dit, commogudes: «és veritat, jo comprenc que les ànimes santes han de ser felices, perquè miren els successos amb una visió que està per damunt de les coses de la terra, perquè veuen les coses amb ulls d'eternitat». Tant de bo no et manqui aquesta visió! - vaig afegir després -, perquè siguis conseqüent amb el tracte de predilecció que de la Trinitat has rebut. (Forja, 1017)
“Forts i pacients: serens”
Si ― pel fet de tenir la mirada fita en Déu ― saps mantenir-te serè davant les preocupacions, si aprens a oblidar les petiteses, les rancúnies i les enveges, t'estalviaràs la pèrdua de moltes energies, que et fan falta per treballar amb eficàcia, en servei dels homes. (Solc, 856)
“És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor ”
«És temps d'esperança, i visc d'aquest tresor . No són paraules, Pare ―em dius―, sinó una realitat». Aleshores..., el món sencer, tots els valors humans que t'atrauen amb una força enorme ―amistat, art, ciència, filosofia, teologia, esport, naturalesa, cultura, ànimes...―, tot això, diposita-ho en l'esperança: en l'esperança de Crist. (Solc, 293)
“Renova l'alegria de lluitar”
En alguns moments t'amoïna un principi de desànim, que mata tota la teva il·lusió, i que tot just aconsegueixes vèncer a força d'actes d'esperança. ―No hi fa res: és l'hora bona per demanar més gràcia a Déu, i endavant! Renova l'alegria de lluitar, encara que perdis una escaramussa. (Solc, 77)
“Estigueu alegres, sempre alegres”
Ningú no és feliç, a la terra, fins que es decideix a no ser-ne. Així avança el camí: dolor, en cristià!, Creu; Voluntat de Déu, Amor; felicitat aquí i, després, eternament. (Solc, 52)
“¿Estàs trist, fill meu?”
No et desanimis mai si ets apòstol. ―No hi ha contradicció que no puguis superar. ―Per què estàs trist? (Camí, 660)