Molt humans, molt divins (XXI): el regne de Déu i la seva justícia (II)
Les relacions més importants de la nostra vida defineixen els deures més importants. La justícia ens dibuixa una espècie de mapa perquè no els perdem de vista.
Molt humans, molt divins (XX): Cal fer-ho i és de justícia
La justícia comença per la nostra relació amb Déu, que troba el seu enfocament exacte en una actitud clau: agraïment.
Molt humans, molt divins (XIX): Per donar el millor de cadascú
Les virtuts fan brillar la nostra personalitat i ens fan flexibles per descobrir el bé en les diverses situacions quotidianes.
Molt humans, molt divins (XVIII): llibertat interior, o l’alegria de ser qui ets
Trobar el centre en l’amor de Déu... és tot el que necessita la nostra llibertat per convertir-nos en persones úniques, felices, que no es canviarien per ningú.
Molt humans, molt divins (XVII): la delicada força de la confiança
La confiança descobreix les potencialitats que s’amaguen a l’interior de cadascú. Ens fa créixer de manera natural, harmoniosa. Ens fa capaços de més.
Molt humans, molt divins (XVI): l’obediència, obertura del cor
Mantenir-nos oberts a la veu de Déu ens eixampla el cor; ens permet estar, com Jesús, en les coses del nostre Pare.
Molt humans, molt divins (XV): senzillesa, per veure clar el camí
Saber-nos mirats per Déu i viure en el present: dues actituds per fer créixer la senzillesa en la nostra vida.
Molt humans, molt divins (XIV): Per donar llum, paraules veritables
Jesús i els primers deixebles van demostrar un gran amor a la veritat, amb la seguretat de qui transmet una notícia que omple la vida d’alegria.
Molt humans, molt divins (XIII): Amb tot el cor
La virtut de la castedat té a veure amb la nostra capacitat de percebre, aspirar i gaudir amb el que omple el cor humà; ens permet descobrir Déu en tot.
Molt humans, molt divins (XII): El que veritablement importa
El repte de ser pobre d’esperit vivint al mig del món.