Opus Dei

L’art de conviure està estretament relacionat amb la capacitat de demanar perdó i de perdonar. Tots som febles i caiem amb freqüència. Ens hem d’ajudar mútuament a aixecar-nos sempre de nou. Moltes vegades ho aconseguim a través del perdó.

Aquest article tracta de les obres de misericòrdia corporals, que va suggerir Jesucrist. Un cristià no es pot desentendre de les necessitats dels altres, tampoc dels desconeguts, perquè en ells és Crist qui ens reclama ajuda.

Per poder donar misericòrdia, necessitem rebre-la de Déu: mostrar-li les nostres ferides, deixar-nos curar, deixar-nos estimar. En un món «sovint dur amb el pecador i indulgent amb el pecat», el salm miserere —tingues misericòrdia de mi— és la gran oració del perdó que allibera l’ànima, que ens torna l’alegria de ser a la casa del Pare.

Al fons del misteri de la misericòrdia divina batega l’alegria de Déu que vol entrar al món. La misericòrdia no és, doncs, només un ressort que s’activaria davant la debilitat o les imperfeccions dels qui ens envolten: és un amor sense reserves, que no calcula; és irradiació d’un amor que no és d’aquest món.

Qui és el meu proïsme? El Senyor respon a aquesta pregunta d’un doctor de la llei amb la paràbola del bon samarità. Obre així davant d’ell, i davant nostre, l’horitzó de les benaurances, que mostren la profunditat de la Llei de Déu. Nou article sobre la misericòrdia.

Quan rebutja la temptació de sotmetre els regnes de la terra, Jesús deixa entreveure com és el seu domini de la història. Tot i que als ulls humans pugui semblar una ingenuïtat, Déu regna amb la seva misericòrdia. I així vol que els seus enviats, els cristians, el fem present al món.

En aquest article de la sèrie sobre la misericòrdia s’analitzen les Escriptures, paraula de Déu en què es revela la misericòrdia del Senyor.

En el Magnificat, santa Maria canta la misericòrdia, l’amor alegre de Déu que ve a tornar la felicitat a un món entristit. Ella és la primera filla de la misericòrdia de Déu; i, alhora que filla, és mare del Déu de misericòrdia: per això l’anomenem Mater misericordiæ.

Les obres de misericòrdia espirituals atenen la fam i la set, a la nuesa i el desemparament, la malaltia i la captivitat que experimenta, en tantes formes diverses, el cor humà.