La llum de la fe (IX): un dels nostres. L'Encarnació
La diferència entre creure o no en Jesucrist no consisteix només a entendre les seves paraules, sinó a reconèixer la seva divinitat i la seva humanitat, trobar-se realment amb ell i reconèixer-lo com camí, veritat i vida nostra.
La llum de la fe (XIV): El bé i el mal. L’ordre moral
La naturalesa té una finalitat i un ordre intern propis —amb les seves lleis, ritmes i cicles. Aquest ordre intern, la Moral, és com una «gramàtica» que hem d’aprendre i respectar si ens volem relacionar adequadament amb la naturalesa.
La llum de la fe (XVI): Entre Déu i jo? Litúrgia i sagraments
La centralitat de Jesucrist a la nostra vida adquireix el seu sentit més ple i real en la celebració litúrgica, quan Déu es deixa “fregar” per nosaltres i ens porta l’avui de la seva salvació.
La llum de la fe (VIII): el camí de l'alliberament. Del pecat a la gràcia
Si el pecat entrà a la humanitat per un exercici equivocat de la llibertat, el «que es compleixin en mi la teva paraula» (Lc 1, 38) que pronuncià Maria obrí una nova etapa a la Història: el Fill de Déu baixà a la terra per donar la seva vida en un acte suprem de llibertat, per estar originat en l'Amor.
La llum de la fe (VII): La vida sense Déu
Déu és un Pare amorós que va crear l’home per arribar a la felicitat. Però l’home va desobeir i es va preferir a si mateix abans que l’Amor de Déu.
La llum de la fe (VI): Un murmuri a l’ànima. El silenci de Déu
El silenci és sovint el «lloc» en què Déu ens espera: perquè l’aconseguim escoltar a Ell, en comptes d’escoltar el soroll de la nostra pròpia veu.
La llum de la fe (V): «Busqueu la meva presència». La fe en el Déu personal
La fe cristiana és una fe amb Presència, una fe que diu: no estàs sol al món... hi ha Algú que ha volgut que existeixis, que t’ha dit «viu!».
La llum de la fe (IV): Aquest corrent trinitari d’amor
El Misteri de la Trinitat canvia en profunditat la nostra mirada sobre el món, perquè revela com l’amor és el teixit mateix de la realitat.
La llum de la fe (III): L’amor que abraça el món. La creació, II
Després d’haver reflexionat sobre els relats de la creació, ens podem preguntar una vegada més: en quin sentit és racional parlar avui de creació?
La llum de la fe (II): «Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo». La creació, I
Si el món abans transparentava Déu, avui és, per a molts, opac. Per què la fe en la creació és encara decisiva en l’era de la ciència.