Alguna cosa gran i que sigui amor (XII): la vocació matrimonial
Déu beneeix la normalitat de la vida familiar i vol habitar en ella. Una passejada pel llibre de Tobies pot ajudar a redescobrir-ho.
Alguna cosa gran i que sigui amor (XI): Fruits de la fidelitat
La certesa de saber-se sempre amb Déu és una font viva d’esperança, de la qual brollen sense parar noves fonts d’alegria i de pau que fecunden la nostra vida i la dels que ens envolten.
Alguna cosa gran i que sigui amor (X): Caminar amb Crist cap a la plenitud de l’Amor
«Aquest camí es resumeix en un mot únic: estimar (...) tenir el cor gran, sentir les preocupacions dels qui ens volten, saber perdonar i comprendre: sacrificar-se, amb Jesucrist, per totes les ànimes» (Sant Josepmaria).
Alguna cosa gran i que sigui amor (IX): Som apòstols!
Per a un cristià l’apostolat no és simplement un encàrrec que suposa certes hores; ni tan sols una feina important: és una necessitat que brolla d’un cor que s’ha fet «un sol cos i un sol esperit» amb el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VIII): L’encertaré?
Quan entra la inquietud al cor sobre un possible camí, és natural dubtar i sentir por: Déu ens busca i nosaltres, malgrat la nostra fragilitat, volem viure amb Ell i per a Ell.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VII): Qui dona la vida pels seus amics
El secret d’un cor celibatari: deixar un amor a la terra per omplir el món sencer amb la llum de l’Amor de Déu.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VI): Perquè la música soni
La vocació a l’Opus Dei és una crida a interpretar una partitura, a tocar una música de Déu que té tantes variacions com persones.
Alguna cosa gran i que sigui amor (V): Com es descobreix la vocació?
Hi ha tantes històries de vocació com persones. En aquest article es mostren algunes de les fites més freqüents en aquest camí pel qual s’obté la convicció sobre la vocació.
Alguna cosa gran i que sigui amor (IV): Més mares i pares que mai
La missió dels pares no es limita a acollir els fills que Déu els dona: continua durant tota la vida i té com a horitzó el cel.
Alguna cosa gran i que sigui amor (III): el nostre veritable nom
Nosaltres som com som, ni més ni menys, i aquesta manera de ser ens fa idonis per seguir el Senyor i servir-lo a l’Església. Aquest text aprofundeix en la crida de Déu a cadascú.