L’alegria cristiana
«Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!» (Fl 4, 4), exhorta sant Pau als cristians de Filip per recordar-los que són «ciutadania al cel» (3, 20).
La recepta de l'optimisme constant
"Sempre vaig veure la discapacitat amb naturalitat", explica Cássio. Per a aquest advocat brasiler, "l'optimisme neix de creure que Déu està amb tu" i de caminar amb Ell. Perquè, com va escriure sant Josepmaria, "la veritable virtut no és trista ni antipàtica, sinó amablement alegre".
El somriure i l'alegria
Somriure perquè Déu somriu, somriure perquè amb els meus defectes sóc còmic, somriure perquè els altres ho necessiten. Són els tres somriures que cal que caracteritzin un cristià segons Carlo de Marchi.
Les arrels de l'alegria
El cristià ha de ser definitivament alegre, segons aquest article de la secció de Textos de vida cristiana que ens ofereix Rafael Gómez Pérez. L'optimisme del cristià es fonamenta en què se li ha obert un camí cap a l’òptim, i allò òptim és Déu.
La humilitat, font d'alegria
La humilitat és una nota distintiva bàsica, un dels fonaments de la vida cristiana autèntica, perquè és l’“estatge de la caritat”. Oferim un text espiritual sobre aquesta virtut.