Eva: «Vaig descobrir que la meva vocació és transformar cases en llars»
Soc l'Eva Burniol, soc del barri d'Horta, de Barcelona, i soc numerària auxiliar. Tinc 34 anys i m'encanta la muntanya, sortir a córrer... Em desfoga, em relaxa. M'agrada moltíssim la natura. M'agrada llegir, escriure, sortir amb els amics... Tot el tema de la moda, no ho sé, estar al dia de tot. Em falta temps!
Mercè: «És la seva vida, no la meva»
La Mercè mai no va imaginar que la seva filla Laura s'uniria a l'Opus Dei. Al principi va tenir un disgust, ple de dubtes i pors. Però amb el temps, va aprendre que la felicitat de la seva filla era l'única cosa que realment importava.
Magda: «Soc la primera que anava amb prejudicis»
Magda Minguet és professora, periodista i mare de quatre fills. El que va començar com una feina en una escola vinculada a l'Opus Dei es va convertir en un descobriment de comunitat, llibertat i suport incondicional, fins i tot en els moments més difícils.
«La meva mare em deia: però saps on t'estàs ficant?»
La història de Laura Ramió Lluch és la d'una dona apassionada pels animals, la muntanya i la investigació, que va trobar a l'Opus Dei un camí de fe i convicció personal, malgrat la resistència inicial de la família.
«En Singular»: l'Opus Dei en històries personals
No hi ha dues persones iguals. Tampoc no hi ha dues vides idèntiques. L'Opus Dei és cada persona que encarna aquest carisma, sovint repeteix el Prelat. «En Singular» és un mosaic variat de cares dels cinc continents que expliquen la seva vida a partir de la seva trobada amb l'Obra.
Donar gratis el que de franc s'ha rebut
Fernando, productor audiovisual equatorià, va renunciar durant un temps a la feina per dedicar-se íntegrament a la cura dels seus pares malalts, i així honrar-los per tot el que havien fet per ell al llarg de la seva vida.
«A Notre-Dame vaig treballar per a Déu»
Amb motiu de la reobertura de Notre-Dame de París, el diumenge 8 de desembre, Antonin, mestre picapedrer, relata el que ha significat per a ell treballar en aquesta obra única.
«Les cures pal·liatives, una carícia de Déu»
L'Estefania és xilena, pediatra i lidera l'equip de cures pal·liatives pediàtriques no oncològiques d'un hospital públic. Es dedica a cuidar, alleujar el dolor i acompanyar els qui estan a punt de deixar aquest món i els seus éssers estimats. Aquesta és la seva història.
L'amistat que va néixer en un semàfor
Coincidien cada matí al semàfor. Mentre la Núria anava a treballar, el Joaquín demanava diners. Amb el tracte van anar forjant una amistat que els va canviar tots dos: ell va aconseguir feina i va recuperar la fe i ella va descobrir que darrere de les persones que capten al carrer moltes vegades hi ha un gran cor ferit per les penalitats de la vida.
“Soc al Líban per procurar ajudar la gent en allò que necessita”
Fa més de vint anys va arribar al Líban, poc després de la canonització de sant Josepmaria. Una aventura que encara continua perquè malgrat la situació actual que viu el país pensa romandre-hi el temps que calgui. La Fina estima el país dels cedres i la seva gent i vol estar a prop seu ajudant en el que necessitin.
«Més a prop de la veritat, més a prop de Déu»
Cecília va néixer al si d'una família catòlica d'Ontario (Canadà). La fe que va rebre a la infància procedeix, d'alguna manera, del seu besavi (l'intel·lectual anglès Malcolm Muggeridge) i la seva incansable recerca de la veritat. En la seva vocació a l'Opus Dei com a numerària auxiliar, Cecília busca, a través del seu treball professional, que les persones se sàpiguen estimades per Déu i s'hi acostin.
Un viatge als "slums" de Nairobi
L’endemà de l’últim examen de selectivitat quaranta-dos alumnes del col·legi Viaró Global School de Sant Cugat del Vallès s’enfilen dalt d’un avió rumb als slums de Nairobi a Kenya.
Malina, de Malàisia: “Veure les meves amigues combregar va ser el començament del meu viatge”
Malina va aprendre a conviure bé amb musulmans, ateus i cristians a la seva pròpia família. Va decidir batejar-se als 16 anys. Aquest va ser el començament d'una cerca que l'aproparia a l'Opus Dei com a numerària auxiliar.
«La meva vida, una aventura en paracaigudes»
Jaime Hernández Ojeda va néixer a Guadalajara, Mèxic. El dissabte 25 de maig, als quaranta anys, va rebre l'ordre sacerdotal a Roma. Com ell mateix diu, la seva vida té molt d'“itinerant trajectòria”: París, Mont-real, São Paulo, Cleveland... I també va fer escala un temps a Barcelona, ciutat on va conèixer l'Opus Dei gràcies a una companya de feina.
Jordi Farreras: «Déu no deixa mai de sorprendre’ns»
En Jordi Farreras i Tió va nèixer a Sant Pol de Mar fa 36 anys. És antic alumne de l'escola Bell-lloc del Pla i llicenciat en Filologia Catalana per la UB. En l'àmbit professional va ser professor del col·legi La Farga durant 7 anys i director de Braval del 2015 al 2017. La següent etapa va ser a Roma on va anar per cursar estudis de Teologia. Des del passat dissabte 25 de maig és sacerdot incardinat a la prelatura l'Opus Dei.
