“Tot pot i ha de portar-nos a Déu”

Urgeix difondre la llum de la doctrina de Crist. Atresora formació, omple't de claredat d'idees, de plenitud del missatge cristià, per tal de poder transmetre'l després als altres. ―No esperis unes il·luminacions de Déu, que no ha de donar-te-les, quan disposes de mitjans humans concrets: l'estudi, el treball. (Forja, 841)

El cristià ha de tenir fam de saber. Des del conreu dels coneixements més abstractes fins a les habilitats artesanes, tot pot, ha de conduir a Déu, i així cal fer-ho. Perquè no hi ha tasca humana que no sigui santificable: un motiu per a la pròpia santificació i una ocasió per col·laborar amb Déu en la santificació dels qui ens rodegen. La llum dels seguidors de Jesucrist no s'ha de trobar al fons de la vall, sinó al cim de la muntanya, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és al cel.

Treballar així és oració. Estudiar així és oració. Investigar així és oració. Sempre estem en la mateixa: tot és oració, tot pot conduir-nos a Déu i cal arribar-hi, tot ha d'alimentar aquest tracte continu amb Ell, del matí a la nit. Tot treball honrat pot ser oració; i tot treball, que és oració, és apostolat. D'aquesta manera l'ànima s'envigoreix en una unitat de vida senzilla i ferma.

(…) Hem vist la realitat de la vocació cristiana; com el Senyor ha confiat en nosaltres per dur ànimes cap a la santedat, per acostar-les a Ell, unir-les a l'Església, estendre el regne de Déu en tots els cors. El Senyor vol que ens donem, que siguem fidels, delicats, amorosos. Ens vol sants, molt seus. (És Crist que passa, núm. 10-11)

Rebre missatges per correu electrònic

email