“Amor veritable és sortir de si mateix, és donar-se”

L’alegria cristiana no és fisiològica: el seu fonament és sobrenatural, i està per damunt de la malaltia i de la contradicció. -Alegria no és gatzara de cascavells o de ball popular. La veritable alegria és una cosa més intima: una cosa que ens fa estar serens, plens a vessar de goig, tot i que de vegades el rostre continuï sever. (Forja, 520)

Hi ha qui viu amb amargor tot el dia. Tot li causa neguit. Dorm amb una obsessió física: que aquesta única evasió possible li durarà poc. Es desperta amb la impressió hostil i descoratjadora que ja té al davant una altra jornada.

Molts han oblidat que el Senyor ens ha col·locat en aquest món, de pas cap a la felicitat eterna; i no consideren que solament podran aconseguir-la els qui, per la terra, caminen amb l’alegria dels fills de Déu. (Solc, 305)

Amor veritable és sortir de si mateix, és donar-se. L’amor comporta alegria, Però és una alegria que té les arrels en forma de creu. Mentre estiguem a la terra i no hàgim arribat a la plenitud de la vida futura, no hi pot haver amor veritable sense una experiència del sacrifici, del dolor. Un dolor que s’assaboreix, que és amable, que és una font de fruïció íntima, bé que dolor real, perquè suposa vèncer el propi egoisme, i prendre l'Amor com a regla de totes i de cadascuna de les nostres accions. (És Crist que passa, 43)

Rebre missatges per correu electrònic

email