Molt humans, molt divins (VI): fins a posar-ho per obra
Parar-se a pensar, triar el camí, passar a l’acció. Tres moments essencials que donen forma a la prudència, la virtut necessària per fer el bé a l’únic lloc real: aquí i ara.
Un apòstol que frueix sempre
En un món ple d’activitat, sant Josepmaria ens proposa una “lògica” sorprenent: primer, oració i mortificació; només després, acció. Així podrem sintonitzar millor amb l’apostolat que vol Déu.
Una revolució en la intimitat
Jesús perdona una dona pecadora que li ungeix els peus i la llança cap a la llibertat que sorgeix d’un cor net.
On s’oculta Déu
En la discreció i en el silenci dels sagraments Jesús ens espera perquè li obrim lliurement la nostra ànima.
Com en una pel·lícula: més enllà de la trama
Paràboles com la del fariseu i el publicà ens oferiran més d’una sorpresa si sabem bussejar en les paraules de Jesús.
Com en una pel·lícula: a casa de Zaqueu
Zaqueu s’hauria conformat amb poder veure Jesús. Però les seves expectatives van quedar superades quan el Mestre li va demanar allotjament. Hi ha més alegria que tenir el mateix Déu a casa teva?
Molt humans, molt divins (V): Per poder ser amics
Tota amistat genuïna suposa un esforç, tant per entrar en la vida dels altres com per deixar que aquests tinguin espai en nosaltres; en aquest cinquè article repassem algunes virtuts que ens ho faciliten.
Molt humans, molt divins (IV): Nosaltres, l’hàbitat de les virtuts
El nostre anhel de ser millors s’alimenta del clima en què vivim i, alhora, fructifica en les relacions amb els altres.
Molt humans, molt divins (III): buscar els sentiments de Crist
En aquest tercer article ens endinsem en el cor de les virtuts: què són, com orienten la nostra afectivitat i per què ens fan més lliures.
Els altres són nostres (II)
La correcció fraterna és un fruit de la proximitat amb l’altra persona i suposa mirar-la amb l’amplitud amb què ho fa Déu.