Opus Dei

Per a un cristià la malaltia i la mort poden ser i han de ser mitjans per santificar i redimir amb Crist. La unció dels malalts ajuda a viure aquestes realitats doloroses de la vida humana amb sentit cristià.

Mitjançant el sagrament de l’orde es confereix una participació en el sacerdoci de Crist-Cap. El sacerdoci ministerial es distingeix essencialment del sacerdoci comú dels fidels.

L’íntima comunitat de vida i amor conjugal entre l’home i la dona és sagrada, i s’estructura segons lleis pròpies establertes pel Creador, que no depenen de l’albir humà.

Déu ha volgut la llibertat perquè l’home cerqui sense coaccions el seu creador i redemptor.

L’acció és moralment bona quan l’elecció lliure és conforme a l’autèntic bé de l’home.

La gràcia és la font de l’obra de la santificació; sana i eleva la natura i ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu.

Per a la persona humana la vida social no és una realitat accessòria, sinó que deriva de la sociabilitat: la persona creix i realitza la seva vocació només en unió amb els altres.

El pecat és una paraula, un acte o un desig contraris a la llei eterna. És una ofensa a Déu, que lesiona la natura de l’home i atempta contra la solidaritat humana.

Jesucrist ha ensenyat que per salvar-se cal complir els manaments, que expressen la substància de la llei moral natural. El primer manament és doble: l’amor a Déu i l’amor als altres per amor a Déu.

El segon manament de la llei de Déu prescriu respectar el nom del Senyor, mentre que el tercer mana santificar les festes.