Combat, proximitat, missió (6): «Més gran que el teu cor» Contrició i reconciliació
Només Déu és més gran que el nostre cor, i per això només ell pot guarir-lo, reconciliar-lo fins al fons.
Combat, proximitat, missió (5):«No et deixaré anar fins que em beneeixis» L’oració contemplativa
Entrar en camins de contemplació vol dir adonar-nos que necessitem Déu, que necessitem «lluitar» amb ell. I demanar-li, una vegada i una altra, la seva benedicció: no et deixo anar fins que em beneeixis.
Camí cap al centenari (1): Vocació, missió i carisma
En aquest temps de preparació al centenari, que hem iniciat amb les assemblees regionals, el Prelat ens convida a fer una reflexió sobre la identitat, la història i la missió de l'Opus Dei. La sèrie té com a fi aprofundir en el carisma mitjançant un dels aspectes essencials: la santificació del treball. Aquest primer article explora l’especificitat de l’Obra dins l’Església i desenvolupa el concepte de vocació i missió en el context de la vida ordinària.
Combat, proximitat, missió (4): «No entristiu l’Esperit Sant». La tebiesa
La tebiesa és una malaltia del cor, per la qual les coses de Déu ens disgusten i per la qual arribem, fins i tot, a convèncer-nos que la vida, la veritable vida, és a una altra banda.
La llum de la fe (IX): un dels nostres. L'Encarnació
La diferència entre creure o no en Jesucrist no consisteix només a entendre les seves paraules, sinó a reconèixer la seva divinitat i la seva humanitat, trobar-se realment amb ell i reconèixer-lo com camí, veritat i vida nostra.
Llibre electrònic: «Ser qui ets. Com construir una personalitat feliç»
Un grup de metges, filòsofs, sacerdots i educadors aborden els trets d'un caràcter madur. El llibre està pensat de manera particular per als que travessen moments crucials del desenvolupament de la personalitat, per trobar-se entre els 15 i 30 anys (adolescents i adults joves), i per als qui d'una manera o altra estan implicats en la seva formació.
Combat, proximitat, missió (3): «tot és nostre i tot és de Déu»
Qualsevol esport requereix esforç, però genera un espai de gaudi i obre noves possibilitats. Així passa amb la vida cristiana: enmig del combat i de la lluita, és possible passar-ho bé amb el Senyor, creixent i afrontant nous reptes amb ell.
La il·lusió de ser apòstol
Sant Josepmaria ens encoratjava a ser el mateix Crist que passa al costat de la gent, a donar als altres el mateix amor de Crist amic. Per això és lògic que en la nostra oració alimentem aquesta il·lusió humana i divina de tenir sempre nous amics, perquè «Déu moltes vegades se serveix d’una amistat autèntica per dur a terme la seva obra salvadora», com afirma Mons. Fernando Ocáriz.
Tenen totes les religions igual valor?
És el cristianisme una religió més? És l’home un ésser religiós? Per què existeixen moltes religions? Quin és el valor d’una religió? Cal una revelació per part de Déu? És el cristianisme la religió veritable?
Sacerdots numeraris o agregats: perquè els altres “es llueixin”
Els sacerdots incardinats en la Prelatura de l’Opus Dei: una missió de servei dedicada a promoure la santedat i l’apostolat dels altres membres de l’Obra i de les persones que participen en les activitats de l’Opus Dei.