«Sant Josepmaria es considerava un continuador dels romàntics del XIX»
Amb ocasió del 90 aniversari de la fundació de l'Opus Dei, s'acaba de publicar "El último romántico", una sèrie de reflexions sobre el fundador, escrites per Mariano Fazio.
"Adéu definitiu a una neuràlgia"
Sant Josepmaria va fer que tots els dolors produïts per una neuràlgia desapareguessin.
Salvat de morir
Fa uns anys quan tornava a casa en transport públic el van atracar i amenaçar de mort. Gràcies a la intercessió de sant Josepmaria va salvar la vida.
Després de quatre anys a l’atur, vaig trobar feina
Gràcies a la novena a sant Josepmaria vaig trobar feina després d'estar cuatre anys a l'atur.
Contra tot pronòstic el jutge la va absoldre
Li havien interposat una denúncia injusta la persona que havia contractat per cuidar la seva mare. Sant Josepmaria l'hi va ajudar a resoldre el cas favorablement.
"Vaig aconseguir l'estabilitat laboral"
Feia temps que buscava una feina estable que li permetés conciliar la vida laboral i personal. Després de pregar a sant Josepmaria, per fi es va fer realitat el seu desitj.
Vaig regularitzar la meva situació a l'estranger
Era metge en un país estranger. El meu visat com a estudiant m’impedia exercir amb normalitat la meva professió. Gràcies a sant Josepmaria vaig regularitzar la meva situació.
En la festa del Corpus Christi
Aquest és el text i la lectura de l'homilia de sant Josepmaria “En la festa del Corpus Christi” publicada a “És Crist que passa” i pronunciada el 28 de maig de 1964.
Biografia de sant Josepmaria
Vida de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer (1902-1975), fundador de l'Opus Dei.
“Els dies de sant Josepmaria a Barcelona no podien quedar en un calaix”
L’autor de “Dies d’espera en guerra. Sant Josepmaria a Barcelona, tardor de 1937” explica que ha volgut ser fidel als relats que van fer els mateixos protagonistes dels 40 dies previs a la travessa dels Pirineus. El llibre, publicat per Palabra, de moment només editat en castellà, permet entendre els dubtes que tenia sant Josepmaria, un jove sacerdot que vetllava per tenir cura de la gent del seu voltant en un context bèl·lic.










