A les darreries de 1954, per encàrrec del Fundador de l’Opus Dei, José María va realitzar amb Alberto Ullastres un llarg viatge per Amèrica, per tal d’impulsar els apostolats que s’havien iniciat anys enrere: Estats Units, Mèxic, Guatemala, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú, Xile i Argentina. Més endavant va sortir un altre cop per efectuar un treball semblant a Anglaterra i Irlanda.
El 1957 va anar a França. Des d’aleshores fins al 1972 va ser fora d’Espanya, tot passant d’un país a l’altre. Va viure a Anglaterra, Irlanda, França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda i Bèlgica.
José María va realitzar la tasca d’arrelar els apostolats de l’Obra a cada país. Quan jo el vaig conèixer el 1963, malgrat que l’Obra a Alemanya fos una cosa minúscula, parlava del que amb el temps esdevindria amb un convenciment tal que sense una fe gegantina no es podia entendre. Sense disposar de mitjans materials i alhora tenint els peus molt a terra ens animava a llançar-nos a conèixer gent, a treballar per tot arreu, tot i que no veiéssim el fruit de l’apostolat.( 2)
Ho confirma el Dr. Steinkamp, sacerdot de l’Opus Dei, pel que fa a Holanda: Era tònica constant de les seves converses amb nosaltres que tinguéssim fe en Déu. Els temps de començar una sembra apostòlica són difícils, però nosaltres som el permanent. El fundador de l’Obra havia hagut de superar molts obstacles, però l’Obra havia anat sempre endavant.( 3)
La seva manca d’oïda no li facilitava aprendre idiomes. La seva humilitat i realisme l’impulsaven a servir sense escarafalls, però també acceptant les seves limitacions: Em sembla que tenia una certa dificultat d’expressió; tanmateix, posseïa do de gents, inspirava una gran confiança, tenia molt sentit de l’humor, sabia fer bromes amb gran delicadesa, afecte i oportunitat.( 4)
El 1961 va arribar a Alemanya. La seva aportació apostòlica va ser notable: Amb la seva arribada va canviar tot. És a dir, ens vam sentir segurs, protegits i dirigits. Per a mi, tenir a José María era com tenir el nostre Fundador amb nosaltres. José María tenia identitat de criteri amb ell, era completament lleial al seu esperit i posseïa, a més, una intel·ligència molt pràctica i excepcional. No pensem que per a José María aquest encàrrec era cosa fàcil. Aleshores estava ja per sobre dels cinquanta; a aquesta edat hom ja no està per a aventures, incomoditats materials i per haver d’adaptar-se a una mentalitat tan diferent, etc. I com s’interessava pel seu nou país!( 5)
-----------------------------------------------
1 Paràgrafs extrets de: José Carlos Martín de la Hoz, Por los caminos de Europa , folletos MC 745, ed. Palabra, Madrid 2004.
2 José Gabriel de la Rica, AGP, JHG, T-00045, p. 1.
3 Hermann J. Steinkamp, AGP, JHG, T-00054, p. 1.
4 María Jesús Luna Hervera, AGP, JHG, T-00029, p. 2.
5 Alfonso Par Balcells, AGP, JHG, T-0004, pp. 6-7.
