Treballava en una empresa petita, molt humana, i amb un focus a nivell europeu, cosa que em permetia viatjar i conèixer moltes cultures i persones. La meva empresa va ser comprada per una multinacional. Vaig poder tenir-hi un lloc, però en l'àmbit nacional. Va ser providencial que en un viatge a Barcelona, anés a missa a l'església on hi ha enterrat en Chiqui. Com que ell va ser tan "viatger", li vaig encomanar trobar una nova feina. Tinc 49 anys, que no és una edat fàcil per trobar una nova feina.
Al cap de pocs dies, vaig rebre una trucada en què m'oferien un lloc en una empresa petita, i també amb focus europeu. Tot i això, dins del procés de selecció, i quan ja només quedava l'entrevista final en què hi havia candidats d'altres països, va començar el confinament, per la qual cosa vaig haver de fer l'entrevista per Skype. Vaig encomanar encara amb més força a Chiqui que em contractessin, tot i no haver pogut fer l'entrevista de manera presencial. I em van contractar.
Vull dir que la combinació dels requisits que demanava per a una nova feina "ideal", juntament amb la meva edat i la situació de pandèmia, fan que aquest canvi de feina es pugui considerar, sens dubte, un gran favor. Ara prego a Chiqui perquè l'impacte econòmic de la pandèmia no sigui tan sever. Faig també un donatiu perquè la devoció a aquest gran sacerdot es difongui, i contribuir perquè aviat puguem veure'l als altars. Gràcies a Déu, a Chiqui per haver-hi intervingut, i a vosaltres per difondre la vida i obres d'aquest servent de Déu.
A. A. Espanya