«Us convido, una vegada més, a aixecar el cor a Déu en accions de gràcies per aquella inefable manifestació de la seva misericòrdia que és el Sagrament de la Penitència. (...)

Fills meus sacerdots, manteniu sempre la vostra plena disponibilitat per administrar, in persona Christi, el Sagrament del perdó; i acudim sempre, totes i tots, amb renovat amor —amb dolor d'amor!— a aquesta font de la misericòrdia divina, que ens purifica i ens enforteix (...) en aquesta bellíssima guerra d'amor i de pau (...), en la qual ocupa un lloc d'importància l'apostolat de la Confessió. (...) Continuem esforçant-nos, amb més gran afany si és possible, a ajudar perquè moltes persones s'acostin al sagrament de la Penitència: d'aquesta manera, prestem el millor servei que necessiten tantes i tants.

Desitjo, amb aquesta Carta, exhortar-vos i exhortar-me per tractar sempre amb la més gran delicadesa possible tot allò que es refereix a aquest sagrament.» (Carta, 5 d'abril del 1991, III, n. 133)