Li vaig explicar la situació a una tia. Ella em va donar algunes estampes de Monsenyor Àlvar del Portillo, i em va dir: reparteix-les i prega-li amb fe.
Així ho vaig fer, i quina va ser la meva sorpresa que immediatament em va sonar el cel·lular i era una amiga per dir-me que un amic seu que jo no coneixia necessitava amb urgència un administrador de summa confiança. Ens comuniquem, vaig tenir una entrevista, i a la setmana ja estava treballant. En aquest moment estic supercontenta amb la meva feina i realment vull deixar constància del favor rebut.
L.G.P. Maracaibo (Veneçuela)